D’aprenent a alma mater de la llibreria

■ La història de Can Geli no s’entén sense Pere Rodeja Ponsatí, pare del propietari actual, que va començar a trastejar a la llibreria el 1945, amb només 15 anys. La família Geli, molt religiosa, buscava algú que els pogués ajudar en el negoci, i van preguntar al seminari on llavors estudiava en Pere. Centrada en la temàtica religiosa, Rodeja va obrir el local a nous títols de filosofia, assaig i història... i en va ampliar el fons. El 1988 els Geli li van traspassar el negoci, a què va dedicar tota la vida, fins que va morir, el 2009. prescriptor de llibres”, com a ell li agrada dir. És algú que no ha pensat mai a reorientar la seva professió malgrat les adversitats que ha patit el sector, ja sigui en forma de crisis econòmiques, caiguda de lectors, competència per les plataformes de venda en línia o la covid. “Però el llibre no morirà mai: si ho pensés no intentaria obrir una altra Geli”, remarca Rodeja, que continua veient-se en aquest món d’aquí cinc anys. “El meu desig és jubilar-me com a llibreter”, explica. I fer-ho acompanyat dels seus fidels escuders els últims anys: la Lourdes, que fa 28 anys que està al peu del canó; en Xevi, que en suma 15 com a dependent i 20 anant cada dissabte, “llevat de quan nevava”, a comprar un llibre a Can Geli, i l’Aarón, que des de fa set anys també prescriu títols i viu aquests últims dies amb una barreja de “tristesa, impotència, ràbia i esperança”. La pregunta més repetida de la clientela: i ara on aneu? Ben aviat sortiran de dubtes. ●