La Vanguardia (Català-1ª edició)
Suport sanitari a Cabezas en el cas de la vacunació policial
Organismes diversos donen suport als directius imputats
Sanitaris i científics de tot Catalunya s’han mobilitzat en defensa de l’avui secretària de Salut Pública i responsable de la vacunació contra la covid, Carmen Cabezas, i tres exdirectius del Departament de Salut imputats pel retard que hi va haver fa un any en la vacunació d’agents de la Policia Nacional (CPN) i la Guàrdia Civil (GC) a Catalunya.
Personal de Salut es va concentrar davant seus del departament, i també representants d’altres organismes i centres sanitaris, incloent-hi les patronals de la sanitat concertada i privada a Catalunya, ACES i La Unió. També hi va haver suport via Twitter, sota el lema #16MilionsdeGràcies (per les vacunes ja injectades a Catalunya). I també del comitè assessor de la Generalitat sobre la covid, que reuneix 35 metges i altres científics.
Les mostres de suport arriben després que el jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona cités a declarar (encara sense data) com a investigats Carmen Cabezas; Adrià Comella, que va ser director del Servei Català de la Salut (CatSalut); Sara Manjón, exdirectora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, i Xavier Rodríguez Guasch, exdirector de serveis de la conselleria. La causa judicial es va obrir per una denúncia del sindicat del CNP, Justícia Policial (Jupol), i l’associació de la GC, Justícia Civil (Jucil) per un presumpte delicte de prevaricació i contra el dret dels treballadors.
Aquestes dues organitzacions policials afirmen que Salut va discriminar els agents quan es va començar a vacunar (l’11 de febrer del 2021) els col·lectius essencials, que incloïen forces de seguretat, docents o bombers, perquè es va vacunar la majoria dels agents dels Mossos d’Esquadra i altres serveis d’emergències i no es va fer al mateix ritme amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va intervenir l’abril del 2021 i va ordenar que en deu dies es vacunés els agents de la PN i la GC en la mateixa proporció que als Mossos, cosa que Salut va fer. Jupol i Jucil van portar la qüestió als tribunals. El TSJC va condemnar la Generalitat per un “tracte injustificat i discriminatori” als agents, i el Tribunal Suprem ho va corroborar. Però el TSJC va arxivar la querella contra la llavors consellera de Salut i avui diputada republicana, Alba Vergés.
Vergés va dir ahir a RAC1 que “és injustificable i indignant perseguir aquests directius per delictes d’odi” i va reiterar el que Salut ja va argumentar l’any passat: que hi va haver un retard perquè va costar més tenir els censos de personal a vacunar de la PN i la GC i que es va sumar a “tot l’embolic amb AstraZeneca [la vacuna amb què es va començar a vacunar els col·lectius essencials], que primer es va decidir donar només a menors de 55 anys, i després, als d’entre 60 i 70 anys”.
L’exdelegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va dir que “no es va vacunar PN i GC amb la mateixa diligència que es va vacunar la resta dels cossos”. El conseller Josep Maria Argimon va reiterar ahir que els metges (ell i Cabezas ho són) “ens regim per un codi deontològic que no mira la ideologia, ni el color, ni res més que les persones”. ●
Patronals sanitàries i comitè d’experts sobre la covid defensen la tasca dels investigats