Guillem Viladot, el món rural com a rebost i trinxera

Els Espais Volart recreen l’univers poètic i plàstic de l’artista d’Agramunt

Poeta, narrador i artista visual, Guillem Viladot (1922-1999) va ser un creador lliure, enèrgic, crític i mordaç, que va transitar des de l’avantguarda al marge de les modes i corrents del moment, fent del seu poble, Agramunt (Urgell), “una trinxera i un trampolí”, i del món rural en què va créixer, “el rebost” del qual va extreure pedres de riu que després col·locava a petites peanyes de fusta, càntirs, rasclets, màquines d’ensulfatar i falçs de conreu en desús, als quals va donar un inesperat tomb poètic. La seva obra singular i radical, feta des de la perifèria geogràfica, es desplega ara a Guillem Viladot, l’experimentació incessant, exposició que es pot visitar als Espais Volart de la Fundació Vila Casas fins al 2 d’octubre.

La mostra és la primera individual de Guillem Viladot a Barcelona des que el 1980 va presentar Iconografies de l’ús i de l’oci a la Galeria Maeght i es tracta de l’exposició central de l’Any Viladot, que no sense polèmica ha quedat fora de les commemoracions oficials de la Generalitat. Pau Minguet, el seu comissari i director de la Fundació Lo Pardal, ha volgut traslladar a les sales de Volart la mateixa sensació que experimenta el visitant del museu d’Agramunt, és a dir, una autèntica immersió en l’imaginari viladotià, la seva “indisciplina” i “la gran varietat de registres artístics en què es va submergir al llarg de la seva vida”. “La seva desbordant creativitat i incessant experimentació són els trets definitoris de la seva obra”, resumeix.

Dividida en deu àmbits temàtics ( Ruralitat, Pedres de riu, Collages, Iconografies de l’ús i de l’oci, Selfs, Retalls, Objectes musicals i Pintures), la mostra inclou a més dels

Els trets definitoris de la seva obra són una gran creativitat i la incessant experimentació, segons el comissari Pau Minguet

seus objectes trobats, poemes objecte que ell anomenava objectes de companyia (un bastó, unes tenalles, una paella cuinada amb cargols...), collages amb retalls de diari o blondes de pastisseria, escultures confeccionades amb material sobrant de la indústria metal·lúrgica, instruments musicals i pintures, a més de setze publicacions. ●

MdNÉ aCPsN’Cd Una imatge de l’exposició