La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fins on arriba Nadal? “Potser és el meu últim xoc a París”, diu el balear abans de la cita amb Djokovic
Diumenge, així que la nit queia sobre París, Rafael Nadal (35) enviava missatges impensables en un altre temps.
Assegut davant un ampli ventall de periodistes internacionals, el balear es repetia i es repetia, i semblava que es parlava a si mateix:
–No sé si el meu partit de quarts de final davant Novak Djokovic [avui] serà el meu últim partit a París. No sé com estaré d’aquí un any...
I tant ho deia, i tant ho pensava, que el missatge anava calant entre la parròquia. Així doncs, els cronistes, desconcertats, intercanviàvem mirades mentre el fenomen parlava, i en veu baixa ens preguntàvem:
–Però què ens està dient Rafael Nadal?
I així és: ens estava dient que res no és etern.
I ell tampoc.
(És evident que la lesió degenerativa al peu li està esguerrant la vida.)
(...)
Donant voltes a aquella idea, el cronista va anar ahir a la porta 1 del recinte de Roland Garros, i allà es va disposar a contemplar l’escultura en acer de 5,40 m d’ample, 2,60 m d’alçària i 1,5 m de fons que l’escultor Jordi Díez ha dedicat a Nadal.
Hi havia més curiosos: desenes de visitants formaven cua per retratar-se al costat de l’obra.
Posaven amb el pal selfie, o admirant l’estàtua, un fet únic en l’esport actual, ja que cap altre tennista en actiu no té un monument amb el seu nom en cap dels grans temples del tennis.
Si ho pregunten a Nadal, l’home prefereix esquivar aquests afers:
–Tots et qualifiquen com el rei de la terra batuda –li preguntava un periodista britànic.
El balear arquejava una cella, sempre ho fa quan una pregunta l’incomoda:
–Ningú no m’anomena d’aquesta manera. Ni a la meva família ni al meu entorn més proper. I sens dubte no em sento així. És cert, he aconseguit més coses que ningú en aquesta superfície, però no necessito que m’anomenim el rei de res.
–I com arriba al matx de quarts contra Novak Djokovic?
–Djokovic exigeix molt i jo no arribo en una situació ideal. Conservo la il·lusió, però crec que ara, com el 2015, és una de les úniques vegades en què ell arriba com a favorit. Vistes les nos
Eufòric, 9afael Nadal crida per celebrar la victòria davant Félix Auger-Aliassime tres evolucions, ho heu d’entendre: ell està millor que jo. Però en l’esport tot pot passar i jo estic preparat per lluitar des d’ara mateix.
Aquest és un altre missatge impensable en un altre temps: li agradi o no el qualificatiu, Nadal és el rei de la terra batuda.
El que passa és que la seva deriva s’ha enrarit els últims mesos. Són les conseqüències dels problemes al peu, la síndrome de Müller-Weiss, un problema de
Novak Djokovic durant el partit contra Diego Schwartzman diumenge
Ningú no em diu rei de la terra batuda, ni a la meva família ni al meu entorn més proper” Rafael +adal
Si hi ha un repte complicat a l’esport, és guanyar contra Nadal a París” +ovak Djokovic
generatiu que ha anat arrossegant durant tota la seva carrera i que ha acabat trencant-li l’escafoide del peu esquerre.
–No em puc queixar. Soc a quarts de final de Roland Garros quan fa dues setmanes ni tan sols sabia si vindria –deia.
I aquí hi ha el quid. Ningú no sap quanta vida li queda a Nadal.
Si ho pregunten a Novak Djokovic, el seu rival aquesta nit, el serbi opta per elogiar Nadal:
–Si hi ha un compromís complicat al món de l’esport, és derrotar Nadal a Roland Garros –deia.
Ignorem si és sincer.
Ens remetem a l’estadística més recent: l’any passat, en aquest mateix escenari, en semifinals, el serbi tombava el balear (estan 30-28 per a Djokovic en el cara a cara).
–I el pitjor de tot –afegia Nadal– és que potser juguem de nit [en el ja tan cèlebre com criticat horari nocturn, la fórmula que el torneig llançava l’any passat per fer doble caixa en la venda de localitats]. I això no m’agrada pas. M’estimo més jugar de dia. Conec Roland Garros així, i així és com he jugat durant tota la meva carrera.
I amb aquella velada protesta, Nadal obria un nou debat:
–Soc conscient que pot ser el meu últim partit a París, i m’agradaria jugar-lo de dia.
–Si a mi em toqués jugar de nit, em semblaria injust –li responia Carlos Alcaraz un parell d’hores més tard, després de la victòria contra Khatxànov en la nit parisenca–. Si jugues de nit tens menys temps per descansar, i no acabes a les dotze, perquè després toca físio i sopar. I per a mi seria el tercer partit així. No és just.
(Ahir al migdia l’organització confirmava que Nadal s’hauria d’enfrontar a Djokovic de nit; l’Alcaraz-Zverev es jugarà cap a dos quarts de cinc de la tarda.) ●