La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els fons demanen negociar un nou pla a Celsa i la SEPI
La companyia descarta convertir part del deute en capital
Houlihan Lokey, representant d’un 85% del deute de Celsa, que està en mans dels fons va enviar diumenge passat una carta a la companyia catalana i a la SEPI per respondre a la proposta de capitalització del grup, que aspira a aconseguir 550 milions en préstecs del Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques.
A la seva missiva, els fons expliquen que lamenten no haver format part de les negociacions entre Celsa i la SEPI ni haver-ne estat informats durant un any i recorden que qualsevol acord que afecti l’estructura de capital necessita la seva aprovació. També critiquen que Celsa els ha traslladat que la proposta de la SEPI no és negociable i asseguren que l’empresa els amenaça d’adoptar qualsevol acció – que ells interpreten com anar a concurs de creditors– si no firmen. A més, diuen que la proposta implica una quitança del seu deute de 1.200 milions, perdre les seves garanties per al deute romanent i empitjorar les condicions dels seus crèdits. En contrapartida, afegeixen, els accionistes mantindrien un 100% del capital i aportarien només 50 milions en una ampliació.
Per als fons, s’ignora el seu dret de convertir deute en capital. I insisteixen a la carta que és insuficient l’esforç dels accionistes en aquesta reestructuració en comparació amb la que se’ls demana a ells. Finalment, llancen l’acusació que els consellers i gestors de Celsa no diferencien els interessos de l’empresa –a la qual es deuen– dels de l’únic accionista, la família de Francesc Rubiralta. Houlihan Lokey anuncia que farà una proposta alternativa els propers dies, satisfactòria per a tothom, reduint el deute i evitant el concurs.
La resposta de Celsa no es va fer esperar. Fonts de la companyia van dir ahir que la proposta actual que implica la injecció de la SEPI ja és bona per a tothom, inclosos els creditors. L’empresa no reconeix que els fons tinguin dret a exigir el nominal del deute que van comprar als bancs sinó només la part proporcional a la inversió feta en el seu moment.
Aquesta discussió de la legalitat del deute va portar Celsa a posar una demanda al jutjat de primera instància 11 de Madrid fa dos anys. L’empresa demana que s’anul·li l’acord de refinançament del 2017, homologat judicialment, quan va separar el seu deute entre sostenible i no sostenible. Després, els bancs la van vendre als fons després de l’exigència del BCE que n’enfortissin la solvència. Aquest tema és sub iudice. Celsa creu que els fons s’asseguren una bona rendibilitat amb el pacte per l’ajuda de la SEPI i tanquen completament la seva entrada al capital “pel seu caràcter especulatiu i no industrial”. ●