La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE i la batalla del relat
La guerra a Ucraïna ja dura cent dies i la sensació generalitzada és que encara en queden moltíssims més abans que s’assoleixi la pau definitiva. La contesa està sent una catàstrofe per a tothom, tant per a Rússia, que és molt lluny d’aconseguir els seus objectius, com per a Ucraïna, que resisteix millor de l’esperat, però a costa de mort, èxode i destrucció del país.
Davant una situació d’estancament que podria allargar la guerra durant molt de temps, les dues parts en lliça recorren a la batalla del relat per tractar d’imposar la seva versió dels fets. I, en aquest punt, els dirigents de la UE estan mostrant la seva impotència per la reacció contrària que susciten les seves dures sancions contra Rússia. Així, molts països del món, especialment a l’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica, creuen que la crisi alimentària que s’acosta com a conseqüència de la impossibilitat d’importar cereals de la zona en guerra la causen aquestes sancions. Els dirigents de la UE acusen la propaganda russa d’intoxicar l’opinió pública d’aquests països i planegen contrarestar-la amb els seus propis arguments. Però no ho tindran gens fàcil.
L’escassetat d’aliments i les dificultats de proveïment de productes bàsics que s’acosten, amb l’impacte consegüent en la inflació, podrien generar una crisi que avui és impossible de predir. I la majoria dels països afectats no estan regits per democràcies com les europees, sinó per governs que anteposaran la solució a la crisi alimentària abans que qualsevol altra consideració de caire humanitari. Per tant, Occident ha d’anar amb molt de compte perquè la seva política de sancions a Rússia no li acabi afectant com un bumerang, d’igual manera com ja ha quedat clar que la UE patirà per les restriccions de gas i altres subministraments com a conseqüència del veto a productes russos.
Fa bé Brussel·les de preparar una estratègia pròpia, atès que a la UE o els Estats Units es té molt clar que s’és al costat bo de la història, malgrat que no és una opinió compartida a tot el món. Molts països poden estar d’acord a condemnar la invasió russa, però si les sancions afecten la seva economia, la realpolitik s’imposarà.