Sona la ‘Marxa Radetzky’ a San Telmo

La guerra de la Gran Bètica, primera volta d’unes generals que (encara) no han estat convocades però són el factor atmosfèric essencial de l’avanç electoral a Andalusia, no comença

bene per a la Moncloa. Al carrer Génova de Madrid i al palau de San Telmo de Sevilla, seu de la presidència de la Junta, en canvi, sona a tot drap la

Marxa Radetzky, l’himne marcial de l’heroi (nacionalista) d’Àustria en la revolució del 1848. L’orquestra del CIS, sota la direcció de Tezanos, pronostica una cavalcata trionfale per a Juan Manuel Moreno Bonilla, que guanyaria en totes les províncies –incloent-hi Sevilla, el llogarret gal del PSOE– i s’asseuria a negociar amb Vox per garantir-se el Quirinale andalús en una posició de força, per bé que sense hegemonia plena.

Les dretes creixen vint punts en intenció de vot respecte al 2018 i consoliden així el gir conservador al Sud mentre anuncien un canvi de cicle a Espanya. La immensa carambola de Moreno Bonilla fa tres anys ara és la tendència dominant, per a espant del PSOE i el front (petit) de Yolanda Díaz, l’avançada de la qual està disposada a abstenir-se en la investidura del líder del PP per estalviar-li el tracte amb els ultramuntans.

Els socialistes, amb qui el CIS és poc pietós, no volen ni sentir a parlar d’aquesta idea. Prefereixen Vox dins de San Telmo com a vacuna davant les municipals (d’aquí un any) o un possible final sobtat de la legislatura al Congrés. El seu candidat, Juan Espadas, es declara incrèdul davant aquest pronòstic. Està sol. Els seus militants li atorguen credibilitat. La política econòmica de la Moncloa –l’últim capítol de la qual és l’encariment de les cotitzacions d’autònoms– converteix en pólvora mullada les dades de l’atur, multiplica els indignats i nodreix el col·lectiu de perjudicats per una pràctica tributària que supera la mitjana de l’OCDE (amb menys renda). Ferraz no ho admet, però a hores d’ara es conforma amb atenuar el dany.

Tezanos, tot i això, deixa incògnites obertes: no resol la destinació de la bossa d’indecisos (més d’un 43%) ni afina gaire amb l’abstenció, que creix constantment a Andalusia quan els seus comicis no coincideixen amb els generals. Tampoc no conclou si Moreno Bonilla podrà governar sol (o en companyia d’altres). Segons la teoria dels colors de Goethe, les opcions oscil·len entre el blau minoritari (el perfum preferit a Génova) i el menta (amb lleus traços de turquesa) resultant de fusionar el verd de Vox amb el codi cromàtic del PP.

La campanya, i els seus debats televisius, que se celebren els dos pròxims dilluns, serà decisiva. La incertesa fa que tots els candidats evitin els riscos –en el cas de Moreno Bonilla són la marca del PP i l’ajuda d’Isabel Díaz Ayuso– i que ahir engeguessin la batalla en espais familiars o sentimentals.

La campanya i els debats televisius, que se celebren els dos pròxims dilluns, seran decisius

Marín i el president de la Junta van triar Sevilla, la plaça més disputada. Espadas va optar per Jaén, un feu socialista que es disposa a deixar de ser-ho. Inma Nieto (Per Andalusia) va preferir la seva ciutat natal: Algesires. I Macarena Olona (Vox), Granada: la seva pàtria figurada.