L’atur torna al 2008

Cal recular a l’any 2008, quan Espanya va tocar el punt més alt de l’anterior cicle econòmic abans de l’esclat de la Gran Recessió, per tornar a veure unes dades de l’atur per sota dels tres milions. A més, les afiliacions a la Seguretat Social es van situar per damunt dels 20 milions al maig per segon mes consecutiu.

La tendència positiva es va iniciar al gener, en coincidència amb l’entrada en vigor de la nova normativa laboral. I aquí cal subratllar no només una millora quantitativa, sinó qualitativa, perquè el pes dels contractes fixos s’ha incrementat de manera notable. A començaments d’any, els contractes indefinits registrats estaven en els 230.000. A l’abril es van superar els 700.000, és a dir que s’han gairebé triplicat i ja representen la meitat dels nous contractes firmats.

Té una rellevància especial l’impacte en el col·lectiu dels més joves, que és el que més pateix en les incorporacions al mercat laboral. Perquè el tram d’edat on més es nota la caiguda dels aturats és entre els menors de 25 anys, que baixen fins als 199.920 registrats, la qual cosa significa la xifra més baixa de tota la sèrie històrica. I en els menors de 30 anys, el percentatge de treballadors amb contracte indefinit ha pujat més de 20 punts en relació amb la mitjana del mes de maig, passant del 39% en anys anteriors a la pandèmia, al 60% actual. Encara que és aviat per treure’n conclusions, sembla que les pujades del salari mínim interprofessional (SMI) introduïdes aquesta legislatura, que tant debat van causar al seu moment, no han tingut repercussions negatives sobre l’ocupació, com fins i tot va arribar a vaticinar el Banc d’Espanya.

No obstant això, la comparació amb el 2008 s’ha de fer amb cura, perquè la població activa des d’aleshores ha augmentat. Com fan notar els sindicats, no ens hem de deixar portar pels triomfalismes, ja que la taxa d’atur continua sent important (un 13,3%, més alta que fa 14 anys), així com la de temporalitat (24,1%), si es compara amb els països del nostre entorn a Europa. “S’ha superat el nivell prepandèmia d’ocupació, però no en hores treballades, mentre continua creixent l’atur de llarga durada”, fan notar al seu butlletí els economistes de Fedea. Quan falta un any per a les eleccions, el Govern espanyol no pot abaixar la guàrdia, perquè la situació internacional i la conjuntura són tan incertes que el quadre podria tornar a canviar. Amb la pujada de tipus a la vista del BCE i la reducció de la compra de deute espanyol, caldrà veure si Espanya, que creix a un 6,4% interanual amb una inflació que s’acosta al 9%, continuarà creant llocs de treball com en aquesta primera part de l’any. ●

Al descens del nombre d’aturats s’hi d’afegir l’augment dels indefinits