Isserlis interpreta al Palau la ‘Balada’ que va compondre el seu avi inspirat en Casals

La diada Pau Casals revela nous detalls de la relació del mestre amb grans músics de l’època. El violoncel·lista convidat d’aquest any a fer el concert commemoratiu, el britànic Steven Isserlis (Londres,1963), és a més net d’un dels genis del segle XX, nascut a la Rússia dels tsars. El compositor i pianista Julius Isserlis (Kishinev, 1888-Londres, 1968), intèrpret precoç que va provar d’escapar sense èxit quan va esclatar la revolució soviètica i que ho va aconseguir quan Lenin el va enviar a l’estranger com a ambaixador de la seva millor cultura, és l’autor d’una Balada per a violoncel i piano, inspirada en Casals.

Quan l’escrivia, es cartejava amb el músic català, que li va suggerir canvis. La peça se sentirà al Palau de la Música el 15 de juny, interpretada pel seu descendent – cancel·lada el 2020 per la pandèmia– amb la pianista canadenca Connie Shih. El programa el completen peces de dos músics pròxims a Casals: Saint-Saëns ( Sonata núm. 1) i Rakhmàninov ( Sonata en sol menor), a més de la Sonata núm. 5 de Beethoven.

Efectivament, Casals tenia 15 anys quan el 1892 va conèixer Saint-Saëns a Barcelona. Uns amics el van portar al Cafè Tost per sentir el jove violoncel·lista. Segons explica Bernard Meillat, assessor de la Fundació Casals, Saint-Saëns va demanar que l’acompanyés en el Concert número 1., i el va felicitar: “Va dir que era la millor interpretació que havia sentit mai”. Amb Rakhmàninov, gran amic de Julius Isserlis, es van conèixer el 1905, durant la primera gira de Casals per Rússia, i van tocar junts la seva Sonata a Sant Petersburg.

Isserlis va compondre poc. Peces breus per a piano, a excepció d’aquesta Balada en la menor, que el seu net ha enregistrat per a Hyperion. “Steven Isserlis es defineix com a violoncel·lista, escriptor, explorador musical i entusiasta en general. I és cert!”, diu Meillat. La tradicional trobada de l’intèrpret amb estudiants es farà el 15 de juny, i el concert de 30 violoncels dirigits per Ros Marbà al Conservatori de Barcelona, el 18. ●