La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amb Gavi no n’hi ha prou
Espanya empata contra Portugal en una nit poc brillant
Tot just uns segons després que Gavi abandonés el camp entre aclamacions del Villamarín, Ricardo Horta marcava a plaer el definitiu empat a un en una d’aquelles cruels casualitats. El jove blaugrana havia estat el millor jugador d’Espanya, que no va saber aguantar l’1-0 sense ell i va acabar cedint dos punts contra Portugal en l’estrena a la Nations League en una nit emocionant però poc brillant. Amb el Mundial en el punt de mira, el partit deixa un regust amarg a les files espanyoles.
Ja li havia costat d’engegar el matx, tot i que només de començar Gavi va amenaçar Diogo Costa amb un xut des de la frontal. Però Fernando Santos ha convertit Portugal en un bloc molt dur de rosegar, que es planta molt bé sobre la gespa, i Espanya semblava que tenia la sala de màquines avariada. L’equip de Luis Enrique no era capaç de construir una jugada amb cara i ulls, i a més patia en la sortida de pilota davant l’aclaparadora pressió lusitana. La sorprenent presència de Diego Llorente a l’onze espanyol va semblar que els esperonava.
Tampoc no acompanyava l’ambient certament fred de les grades, amb poc més de mitja entrada en un Villamarín que va trigar deu minuts a fer l’onada. S’avorria. No passava gaire res en el partit, però era Portugal la que es presentava més còmoda, fins i tot sense Cristiano Ronaldo, sorprenentment suplent ahir a la nit per primera vegada amb els quinas en gairebé dos anys (11/ XI/2020 contra Andorra). La primera gran ocasió la va firmar Leão, que va enviar alt el seu xut després de caçar una pilota sense
El blaugrana, excels en totes les accions, va construir l’1-0 de Morata i va ser el fil conductor de ‘la roja’
Leão va malgastar dues ocasions magnífiques, però Ricardo Horta no va fallar i va igualar al final
amo gairebé a la frontal de l’àrea petita.
Luis Enrique no semblava gaire amoïnat a la banqueta, i donava instruccions amb tranquil·litat i potser esperant que la seva màquina es greixés. I ho va aconseguir abans de la mitja hora, però de la manera menys esperada.
Espanya va signar un contraatac antològic per estrenar el marcador. Va robar al seu propi camp Gavi, que com a locomotora sense frens que és va avançar molt de pressa sense poder ser frenat pels portuguesos, i no va ser per intents. El blaugrana va esperar el moment perfecte per canviar de banda i va donar la pilota a Sarabia, que va veure l’hàbil moviment de Morata i li va regalar el gol. Una jugada meravellosa que il·luminava a la fi aquesta estrena de Nations.
Va ser Gavi el fil conductor del joc espanyol, excels, que va oferir el segon amb safata a Carlos Soler, però el valencianista no va saber batre Diogo Costa. El gol semblava que havia desconnectat Portugal, al qual li quedava el consol d’intentar aprofitar algun error aliè. A punt va estar André Silva, però no va aconseguir batre Unai Simón.
L’esbroncada del públic només de començar el segon temps informava de la presència de Cristiano escalfant-se. Portugal, que ja va comptar amb Ruben Neves sortint de vestidors, va trigar molt poc a agafar-se a la seva estrella. Amb tot, va tornar a ser Leão el que va tenir el gol a les botes, però va ser incapaç de rubricar una ocasió magnífica, en gran part perquè Unai Simón va engegantir de manera colossal.
Però Espanya ja vivia còmoda amb la pilota. No l’exigia gaire Portugal, que concedia espais de tant en tant per a les corregudes dels davanters espanyols. L’esforç de Gavi continuava sent innegociable, argument principal en gairebé totes les jugades. Però no hi havia gaire claredat en el joc i es consumien els minuts en un Villamarín que continuava una mica apagat.
S’intuïa el perill lusità en alguna jugada a pilota aturada o en l’instint de Cristiano, però semblava més una qüestió de fe que de realitat. I es va imposar la fe. La sortida del camp de Gavi va semblar que deixava sense referent Espanya i en una jugada aïllada Horta va rematar a gol la precisa centrada de Cancelo a la recta final. Alba hauria pogut firmar el 2-1, però no va encertar el cop de cap i l’empat es va fer realitat. Espanya té deures. ●