La Vanguardia (Català-1ª edició)

“L’extrema dreta vol que Putin guanyi i domini Euràsia” Qui

- LLUÍS A GUET

Edat? Ara ja tinc solera. Vaig néixer a Buenos Aires i vaig créixer a Suïssa, Viena, Itàlia i Barcelona, on soc investigad­or Icrea. El pensament feble és més fort que mai. Podem defensar la democràcia, però imposarla? La majoria de la humanitat té por de Putin i desconfia d’una expansió sense límits de l’OTAN

va guanyant la guerra de les idees a Ucraïna?

Ja podem dir quins filòsofs guanyen la batalla i amb quines idees en cadascun dels dos bàndols; perquè tant Putin –que no tots els russos– com l’OTAN –que no tot Occident– té pensadors que els justifique­n.

Quines idees armen el bàndol atlantista?

La majoria d’intel·lectuals d’Occident crec que coincidim que un dia caldrà portar Putin davant el Tribunal Penal Internacio­nal i jutjar-lo pels seus crims.

I si s’hi resisteix? Té arsenal nuclear.

També es mereix un cop d’Estat; però recordi que ni Rússia ni els EUA no reconeixen aquest tribunal..., em temo.

Llavors el TPI només jutja els criminals de guerra de països sense arsenal nuclear?

I la falta d’universali­tat de la justícia en reflecteix una altra: són els nostres valors –democràcia, llibertat, sobirania– universals? És la llibertat o la democràcia el mateix per a un rus que per a un xinès, català o danès?

I si “llibertat” no significa el mateix per a altres països... podem “alliberar-los”?

Si aquests valors no són universals, tampoc serveixen en geopolític­a. Avui tots condemnen Rússia, pel fet de violar fronteres, perquè tots tenen les seves fronteres; però, per això mateix, l’Índia, la Xina i altres (si comptem, són la majoria de la humanitat) desconfien d’una expansió sense límit de l’OTAN.

Es pot imposar la democràcia?

Michael Walzer creu que ho hem de fer i que la democràcia nord-americana és la democràcia. Així, la guerra d’Ucraïna, com la de l’Iraq, és justa. També les d’Israel, per ser democràtic, contra els palestins, que no ho són.

No té un recorregut teòric limitat?

I sense suport militar, encara menys. El sacrifici de vides a Iraq, Israel i Ucraïna està per ell justificat perquè serveix a la democràcia: els morts de l’Iraq van valer la pena.

Hi haurà atlantiste­s més interessan­ts...

Habermas és una institució. Va encunyar el concepte de patriotism­e constituci­onal, el pacte fundaciona­l dels ciutadans d’un país entorn de la seva Constituci­ó tinguin la identitat que tinguin. Així supera el tribalisme nacionalis­ta, que duu Alemanya al desastre.

I són interpreta­bles les constituci­ons?

Aquest és el punt feble de Habermas: la Constituci­ó depèn de la seva interpreta­ció. Fukuyama va més lluny: no caldrà imposar la democràcia amb armes, perquè acabarà imposant-se al món pel seu propi valor.

I aquest seria el seu “final de la història”?

Però també és universali­sta: pretén saber què volen tots els altres humans així que o l’OTAN s’expandeix amb els seus valors o els autoritari­s com Putin o la Xina ens imposaran els seus. En canvi, Gianni Vattimo...

El seu mestre i pare del postmodern­isme.

O Derrida o Chomsky, que demana que a Ucraïna es negociï ja abans d’arribar al conflicte atòmic, dubten que tots els humans creguin el mateix i molt més del seu dret a imposar-lo per la força. No estan alineats.

La gran pregunta no és si es pot imposar per les armes el que creus vàlid?

Bernard-Henri Lévy també creu que no només podem, sinó que hem d’imposar la nostra llibertat i democràcia a tot el planeta i si és necessari, també per les armes.

No ho va intentar Napoleó? No és ara la russificac­ió imposada de Putin a Ucraïna?

Anem als partidaris de Putin: si Habermas vol transcendi­r l’emoció tribal identitàri­a, els pensadors de Putin s’han quedat en el més elemental dels tribalisme­s.

Qui és el més influent al Kremlin?

Ivan Ilín, el cadàver del qual va manar repatriar Putin, és un neofeixist­a neocristià supremacis­ta per qui la llibertat per als russos de tots els països no és més que formar part de Rússia, que té una missió especial...

Un altre poble elegit amb líder preclar?

La gran pàtria russa està cridada per Déu a seguir un líder providenci­al cap a la plenitud sobirana per a la redempció del món.

Simplista, però te suport nuclear darrere.

Vladislav Surkov combrega amb Ilín i a més parla amb Putin, a qui ha convençut que Ucraïna no és sinó aquella Rússia per redimir dels altres territoris que van ser l’antiga URSS. I endevini qui ha de ser el seu líder.

No fan massa la gara-gara al Kremlin?

Per Surkov, l’enemic ideològic de tanta virtut russa és el cosmopolit­isme corrupte occidental. Però el pensador de Putin més perillós i interessan­t és Aleksandr Duguin.

Per què?

És modern en la seva defensa de l’individual­isme, però afirma que Rússia té el deure històric d’unir l’imperi euroasiàti­c.

Qui domina Euràsia domina el món.

I Euràsia i el món necessiten un líder autoritari postdemocr­àtic que superi el xoc de civilitzac­ions i sigui la tercera via entre l’Occident liberal i l’Orient il·liberal.

Entre l’OTAN i la Xina: visca Putin?

Per això, Duguin és avui el pont ideològic entre el Kremlin i Vox, Le Pen, Meloni i els altres que li donen suport a la UE.

 ?? MaNÉ ESPINOSA ??
MaNÉ ESPINOSA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain