La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les coves noruegues de l’OTAN
El país nòrdic, que acull bases de l’Aliança, és el més estratègic de l’Àrtic
No ajuda a agafar el son durant les llargues nits noruegues de llum encegadora. Però el quadre penjat a l’habitació de l’hotel Radisson Blu de Trondheim –un retrat d’una noia de cabells llargs que sembla que no adverteix la presència d’un bolet nuclear que es perfila darrere– pot resumir el dilema que afronta Noruega i el món sencer en un moment de perillosa tensió geopolítica i escalada militar.
Integrant de l’OTAN des del 1949, Noruega és el país més estratègic de l’Àrtic europeu, un aliat clau dels Estats Units i l’OTAN. Ja reforçada pel probable ingrés de Finlàndia i Suècia, l’Aliança Atlàntica pretén elevar la presència militar al nord d’Europa des de l’Àrtic al Bàltic amb l’objectiu de dissuadir Rússia d’una agressió militar.
Però Noruega entén molt bé, després de l’experiència de la primera guerra freda, que la dissuasió es pot interpretar fàcilment com una amenaça. El resultat: una cursa armamentística als dos costats de la frontera.
Aquest anomenat “dilema de seguretat” és un maldecap per al govern del laborista Jonas Store, elegit l’any passat. Els seus millors instints de buscar fórmules de cohabitació amb Rússia van quedar dinamitats el 24 de febrer amb la invasió d’Ucraïna. A
Noruega hi ha molt en joc. La flota del nord russa, amb una cinquantena de submarins equipats amb míssils balístics intercontinentals, més de la meitat de l’arsenal rus dels caps nuclears de llarg abast, té base a la península de Kola, a l’altra banda de la frontera amb Noruega. Protegir l’accés d’aquests submarins a l’Atlàntic “sempre ha estat la pedra angular de la política de seguretat russa”, explica Kristian Atland, de l’Institut Noruec d’Afers Internacionals (NUPI), a Oslo.
Per això, quan es comença a parlar de crear una àrea A2/AD de l’OTAN a l’Àrtic i el Bàltic per denegar l’accés a les forces militars russes, salten les alarmes a Múrmansk, l’estratègic port rus a només 160 quilòmetres de Noruega. Per la seva banda, Rússia ha intentat establir el control d’aigües profundes entre la Noruega continental i l’arxipèlag noruec de Svalbard mitjançant submarins de tecnologia punta.
Noruega sempre ha estat un membre molt discret de l’Aliança Atlàntica. No ha permès bases dels Estats Units ni armes nuclears al seu territori. Ha fet grans esforços diplomàtics per arribar a acords de cooperació en àrees com la guàrdia costanera i drets de pesca. Però tal com es veu a Trondheim –en un fiord de la Noruega central, a 1.500 quilòmetres al sud de la frontera amb Rússia i a 500 d’Oslo– la realitat de fons, cada vegada més, és una altra.
Darrere de l’aeroport de Vaernes sobresurt un rètol entre un bosc de pins: “HELL”. És una atracció per al turisme de creuer pel seu nom infernal en anglès. Ja no hi ha acudit que no sigui negre a la frontera entre Occident i Rússia. Pujant la carretera a través d’una sèrie d’avisos sobre el perill d’atropellament de vianants i nens, s’entra en un recinte militar, amb un camp de tir de l’exèrcit noruec. Res per alarmar-se. Però a sota, a les entranyes de la muntanya, hi ha l’anomenada cova de Friigard, un centre d’emmagatzematge per als marines nord-americans
A la cova es guarden centenars de vehicles de transport militar, carregadors d’armes i blindats Humvee, suficients per transportar 15.000 marines en cas que esclatés una guerra a la regió. El dipòsit subterrani data del 1981. Va perdre rellevància després del final de la guerra freda. Ara es considera essencial per “reduir el temps de reacció en cas d’una crisi a la frontera”, explica Karsten Friis, un altre analista del NUPI.
Cinc instal·lacions subterrànies més s’estenen a través de 80 quilòmetres quadrats subterranis en diferents localitats a Noruega, alguns amb dipòsits d’artilleria, vehicles amfibis d’assalt i vehicles de transport d’armes. D’altres, com la d’Olavsvern, la base naval noruega a l’extrem nord, serveixen perquè els submarins nuclears dels Estats Units i britànics puguin atracar a les dàrsenes subterrànies. L’última instal·lació sota terra és un hospital naval situat en una cova a la badia de Bogen.
El rearmament en nom de la dissuasió també és aeri. A dues hores de Trondheim, la base d’Evenes servirà per a 52 caces bombarders F-35 de fabricació
Oslo està al cas del risc que la dissuasió es vegi com una amenaça com en la primera guerra freda
La gradual militarització de l’Àrtic alimenta el perill d’una contesa nuclear