La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vídua de l’agent del KGB assassinat Aleksandr Litvinenko
Marina Litvinenko
Marina Litvinenko, russa exiliada al Regne Unit, és la vídua d’Aleksandr Litvinenko, exagent del KGB assassinat pels serveis secrets russos a Londres el 2006 amb poloni, un verí radioactiu. Entrevistada per La Vanguardia en un saló de te londinenc, Litvinenko es posiciona contra aquells a Occident que advoquen per una sortida negociada a la guerra a Ucraïna. La solució, diu, ha de passar per armar Ucraïna, per aïllar Rússia i, finalment, pel poble rus. Confia que una guerra civil posi fi al que anomena l’ancestral regnat de la mentida i la criminalitat al seu sofert país. Economista de 59 anys, Litvinenko és una dona vivaç amb un fort sentit de missió, alhora riallera i plena d’odi envers Vladímir Putin, que identifica com a responsable de la mort del seu marit.
Quins sentiments li desperta la guerra a Ucraïna?
Tot el meu cor està amb Ucraïna.
Però això també és molt dolent per a Rússia. Putin ha fet el primer pas cap a la destrucció del seu propi país. No pensa en la seva gent, en el futur del seu país. És un personatge fonamentalment insegur, i el seu únic interès és perpetuar-se en el poder.
Per això va envair Ucraïna?
Cada vegada que Putin i la seva gent necessiten enfortir-se van a la guerra. El 1999, per guanyar les eleccions a la presidència, va començar la segona guerra a Txetxènia; el 2008, a Geòrgia; el 2014, a Crimea i l’est d’Ucraïna. Ara a tot Ucraïna. Sempre per ocultar la seva pèssima gestió. Si l’economia va malament, la culpa és dels “agressors”, no pas perquè ell i els seus han robat diners al seu Estat criminal.
Vostè va dir després de l’assassinat del seu marit que la gran diferència entre Occident i Rússia és que a Rússia no es dona valor a la vida de l’individu. Ho continua pensant?
Sí! Esperàvem que això canviés després del col·lapse de la Unió Soviètica. Però continua igual. A l’URSS el missatge era: no pensis en la teva pròpia vida, pensa en la utopia futura. Si mires llibres soviètics o pel·lícules veuràs que sempre t’animen no pas a viure pel futur, sinó a morir pel futur. Del tot antinatural. Ha estat tot mentida, tot simulació.
Com en aquella famosa frase de l’època soviètica, “Jo faig veure que treballo i tu fes veure que em pagues”?
Exacte. T’obliguen a conviure amb la mentida. La gent ha après a quedar-se callada: si no, et maten; el meu marit n’és l’exemple. La gent sap que no li diuen la veritat però ho accepta com a veritat. Avui i sempre a Rússia el silenci és un mecanisme defensiu, per sobreviure, o com a mínim per no perdre la feina. L’individu no té poder, està a la mercè de l’Estat. I ho sap tothom. Si Putin
■ diu que això no és una cullera [Litvinenko agafa una cullera], hauré de dir que no és una cullera. És que en la societat russa no hi ha hagut mai ciutadans. Només hi ha hagut esclaus.
Però hi ha molts russos que es creuen sincerament el que els diu Putin sobre la guerra a Ucraïna, no?
Quan va caure la Unió Soviètica calia una nova ideologia. El control del poder va quedar en mans de gent del KGB, com Putin. Van optar per la ideologia del nacionalisme. Si sents els discursos de Putin durant aquests 20 anys sempre repeteix el mateix: som un país fort, som un país gran, però Occident no ens respecta, ens odia perquè som russos. L’objectiu ha estat crear la sensació que ser rus és ser víctima i fer que la gent senti ràbia per això. Putin, com més ha anat limitant la llibertat de la gent, més insistent ha estat la propaganda del nacionalisme, com un verí, dia rere dia, gota a gota. És l’arma més tòxica perquè contamina les ments. Un s’arriba a convèncer que aquesta visió ressentida i paranoica del món no és idea d’altres, sinó que l’ha tinguda un mateix.
Com ha d’acabar la guerra? Amb una negociació? però no entenen l’ànima russa o l’ànima ucraïnesa.
I què me’n diu, de gent com Lula, l’expresident del Brasil, que diu que l’OTAN i Ucraïna són igual de responsables de la guerra que Putin?
És tan lluny, en un continent tan diferent, on és tan difícil entendre la història de Rússia i Ucraïna dels últims cent anys, d’entendre els anhels d’independència i llibertat dels ucraïnesos... Jo li preguntaria: se sentiria feliç si el Brasil estigués sota el jou de Xile o de l’Argentina?
Però molta gent que no viu tan lluny d’Ucraïna com Lula pensen igual que ell...
Per mi és insuportable haver de sentir aquests suposats arguments. Si la gent em diu que Putin té alguna excusa pel que fa, deixo de parlar amb ells. Si em diuen que l’expansió de l’OTAN és motiu per matar gent i destruir ciutats, m’aixeco i me’n vaig. Aquesta gent que ataca i culpa els Estats Units de tot això, sisplau! Els Estats Units no són el tema! Rússia, és el tema.
Per vostè l’objectiu final és que els russos canviïn el sistema de govern?
Sí, i soc optimista, malgrat que les coses hauran d’empitjorar abans que millorin. Les sancions econòmiques faran efecte. I arribarà el dia que els que van lluitar a Ucraïna entendran que els van trair. Tornaran a casa volent acabar amb els que van abusar d’ells. Hi haurà una guerra civil a Rússia.
Vladímir Putin “Ha fet el primer pas cap a la destrucció del seu propi país; no pensa en la seva gent”
Un mateix patró “Cada vegada que Putin necessita enfortir-se va a la guerra: Txetxènia, Geòrgia, Crimea...”
El silenci a Rússia “La gent ha après a quedar-se callada: si no, et maten; el meu marit n’és l’exemple”
No a la negociació “Els governs d’Occident no han de negociar amb Putin; no funcionarà”