El conclave després de Francesc

La cadira de rodes del papa Francesc en el funeral del cardenal Angelo Sodano, antic poderós secretari d’Estat vaticà, provoca tremolors a la Santa Seu. L’argentí, als seus 85 anys, passa per un moment fràgil. Els forts dolors que té al genoll dret li impedeixen de caminar. Si no és amb la cadira de rodes, s’ha d’ajudar amb el bastó.

“De cap està molt bé, molt lúcid i amb moltes ganes de fer el que té pendent. Però és obvi que per a ell és una gran nosa estar en aquestes condicions”, explicava la setmana passada un alt càrrec vaticà.

Als passadissos de la Santa Seu tothom dona per fet que, després de més de nou anys al capdavant de l’Església, el pontificat de Francesc ja està en la fase final. Aquesta etapa no ha de ser forçosament breu, però ja ha començat. Per això l’anunci la setmana passada d’una altra ampliació del Col·legi de Cardenals va suscitar un gran interès. El 27 d’agost el Papa crearà 21 nous purpurats, de manera que el nombre total pujarà a 229, 132 d’ells de menys de 80 anys i, per tant, electors. Malgrat que és molt probable que no sigui l’últim consistori que presideix Francesc, sí que es comença a perfilar la llista de cardenals que es tancaran a la Capella Sixtina durant el pròxim conclave.

El grup d’homes que rebran el birret vermell i que tindran dret a escriure un nom a la papereta inclou tres alts càrrecs de la cúria: l’arquebisbe britànic Arthur Roche, que va substituir el conservador Robert Sarah al capdavant de la Congregació del Culte Diví; el bisbe sud-coreà Lazzaro You Heung, nomenat l’any passat responsable de la Congregació per al Clergat, i l’espanyol Fernando Vérgez Alzaga, de 77 anys i de la màxima confiança de Francesc, que governa la Ciutat del Vaticà. Vérgez Alzaga és el primer purpurat dels Legionaris de Crist, un reconeixement a la seva renovació després de l’escàndol pels abusos sexuals del fundador Marcial Maciel. Amb ell seran sis els cardenals espanyols que tindran dret a vot.

Però, sobretot, els noms triats pel Papa remarquen la voluntat que el pròxim conclave reflecteixi la diversitat d’una Església perifèrica que floreix a l’Àsia i a l’Àfrica mentre la secularització s’expandeix per Europa. Amb els anys, Jorge Mario Bergoglio ha nomenat persones dels racons més recòndits del món. Entre els últims, l’arquebisbe de Dili (Timor Oriental), l’arquebisbe de Goa i Damao (Índia), el bisbe de Wa (Ghana), l’arquebisbe de Singapur o el prefecte apostòlic a Ulan Bator (Mongòlia), Giorgio Marengo, un missioner italià que serà el més jove del Col·legi Cardenalici amb només 48 anys. L’Església catòlica a Mongòlia té tot just 1.500 fidels. La pròxima cimera a la Capella Sixtina no obeirà les lògiques de poder tradicionals.

“Un papa quan fa un consistori sempre pensa en el següent conclave, perquè el primer deure del Col·legi Cardenalici és elegir el pontífex, i sempre ha de tenir en compte la possibilitat que pugui morir o que sigui assassinat”, assenyala Austen Ivereigh, autor de la celebrada biografia de Francesc El gran reformador. “La voluntat del Pontífex és clara: vol un Col·legi de Cardenals en què hi pugui haver un discerniment autèntic sobre els temes que preocupen als països pobres i no una batalla entre bàndols ideològics, cosa típica de l’Es

El Papa argentí trenca les lògiques de poder tradicionals creant cardenals de països perifèrics