La Vanguardia (Català-1ª edició)
Yolanda Díaz, la candidata de Pedro Sánchez
A la Moncloa i al PSOE ja han assumit que l’única manera de continuar a la Moncloa és que Yolanda Díaz aconsegueixi impulsar el seu projecte. Sánchez confia en la vicepresidenta i està convençut de recompondre la relació amb ERC.
Al final Pablo Casado s’ha sortit amb la seva. L’exlíder del PP veia Madrid com l’origen d’una onada de victòries electorals que cavalcaria sobre Castella i Lleó, Andalusia i unes municipals i autonòmiques que tenyirien Espanya de blau, fins a dipositarlo suaument a la platja de la Moncloa. Casado ja no hi és, però el seu successor, Alberto Núñez Feijóo, ha heretat el pla. Al davant, Pedro Sánchez ha de ressuscitar l’ànim de l’esquerra, cosa que no només depèn d’ell, sinó també de Yolanda Díaz, i mirar de recompondre les aliances parlamentàries per transitar amb tranquil·litat en l’últim tram de la legislatura. Com ho podria aconseguir?
Comencem per Unides Podem. Una força política que té el més difícil d’aconseguir, una candidata ben valorada, però que dilapida el seu crèdit en baralles caïnites. Podem tem quedar en un segon pla i s’ha proposat de diferenciar-se al màxim dels socialistes. Díaz, IU i les confluències que li donen suport creuen que aquest xoc constant amb el PSOE dona arguments als que pensen que, si hi ha tants desacords, val més sortir del Govern, no aferrar-se a la poltrona. De fet, Pablo Iglesias, quan va justificar la coalició, advocava per presentar-se com un partit d’Estat. En aquell temps Podem recomanava no portar banderes republicanes als actes del partit.
La primera quinzena de juliol Yolanda Díaz protagonitzarà un acte a Madrid per donar el tret de sortida del que anomena “procés d’escolta”. Es reunirà durant sis mesos amb entitats socials i persones amb autoritat i experiència en àmbits que avui són un repte per a qualsevol governant, des de l’ecologia fins a les desigualtats o la ciència, a més de recórrer totes les autonomies. És un procés que havia d’haver començat el novembre del 2021, a partir de l’acte que va compartir a València amb Mónica Oltra, Ada Colau, Mónica García i Fátima Hamed, però que s’ha anat endarrerint per la negociació de la reforma laboral, després per la guerra d’Ucraïna i ara per les eleccions andaluses i la cimera de l’OTAN de final de mes. Però el procés ja no es pot demorar, atès que l’objectiu és tenir-ho tot a punt per a les municipals i autonòmiques del maig del 2023.
Els retards obligaran Díaz a negociar alhora amb Podem i la resta de confluències el partit o coalició amb què es presentarà a les generals. El diàleg amb Podem es presenta aspre, per bé que el ridícul fet a Andalusia (Podem es va quedar fora de la coalició per tensar la corda i exhaurir els terminis) podria ser un revulsiu i demostra que Díaz no cedirà fàcilment.
En el PSOE ja tenen molt assumit que només amb un bon resultat de la vicepresidenta es podrà repetir un govern presidit pel líder socialista. I els últims sondejos, com el del CIS, deixen clar que Feijóo ha recuperat força i que la dreta està en disposició d’accedir a la Moncloa. Per evitar-ho, Sánchez necessita que la nova Unides Podem, o com es digui finalment, aconsegueixi un 14% dels vots a les províncies amb menys de sis diputats per obtenir-hi representació. Aquí és on hi va haver el gran salt de Ciutadans a les eleccions de l’abril del 2019 i de Vox el novembre d’aquell any. UP es va quedar en un 12,9% a les generals a tot Espanya i va baixar a 34 escons.
Per als socialistes, que Díaz aconsegueixi impulsar el seu projecte és vital per mantenir el poder territorial. Li convé a Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, a Francina Armengol a les Balears, a Ximo Puig a la Comunitat Valenciana, a María Chivite a Navarra o a Concha Andreu a La Rioja. La vicepresidenta s’ha convertit en un sostenidor per al PSOE.
L’altre front que haurà de resoldre Sánchez si vol encarar amb garanties el fi
Només Yolanda Díaz pot evitar que diversos governs autonòmics es tenyeixin del blau del PP
nal de la legislatura és la relació amb ERC. Ara per ara va salvant les votacions, però la improvisació de suports que combinen Ciutadans amb Bildu no donarà gaire de si. La intenció del president és reunir-se amb Pere Aragonès després de les andaluses. Però mentre que el president de la Generalitat vol gestos relacionats amb el cas d’espionatge, Sánchez vol renovar un acord de col·laboració legislativa per als pròxims mesos que inclogui els pressupostos.
El Govern central sol notar l’excés de soroll que de vegades tapa l’efecte de les seves mesures i que sovint prové precisament de la relació amb els seus socis, Unides Podem, i de la queixa dels seus aliats parlamentaris, que lamenten que Sánchez actuï com si tingués majoria absoluta. Amb l’accelerament electoral al davant, el soroll pot ser eixordador.