La carta que ningú no va escriure

Una suposada missiva de Puigdemont moguda per “diplomàtics russos” apareix en el judici per corrupció del Vaticà

Costa de creure que algú com Carles Puigdemont, que a més d’expresident de la Generalitat és periodista, escrigui malament el seu segon cognom: que Casamajó es converteixi en Casamajé. Costa encara més de creure que escrigui malament el seu cognom en una carta dirigida al cardenal Angelo Becciu –aleshores substitut de la Secretaria d’Estat del Vaticà, número tres de la Santa Seu– i timbrada amb l’emblema de la Generalitat, en què suposadament agraeix la “predisposició” que el rebin i en què nomena els que seran els seus mediadors: dues persones del seu entorn, amb els cognoms igualment mal escrits. En total, la carta conté una dotzena d’errors ortogràfics o tipogràfics.

La carta està datada el 2 de novembre del 2017 i suposadament comissiona dues persones pròximes, Francesc de Dalmases i Manuel Manonelles, perquè el representin en una trobada al Vaticà en què es pretenia exposar com era la relació entre els governs de Catalunya i Espanya en plena efervescència del procés. Havia passat just un mes des del referèndum de l’1-O i el 30 d’octubre, Puigdemont acabava de fugir a Bèlgica: era la data més assenyalada per entaular una mediació amb el Vaticà?

La carta ha aparegut en el judici que se segueix a Roma contra Becciu per presumpta corrupció; juntament amb nou imputats més, se l’acusa d’una ruïnosa compravenda (i una posterior estafa) d’un edifici de luxe a Londres amb fons vaticans. Puigdemont va ser esmentat en el procés per Cecilia Marogna, una presumpta assessora d’intel·ligència que al·lega haver gastat fons de la central catòlica per rescatar missioners segrestats a l’Àfrica, tot i que se l’acusa d’haver-los derivat a la compra d’articles de luxe.

Marogna ha explicat a aquest diari que va ser Piergiorgio Bassi, assessor en matèria diplomàtica i d’intel·ligència de la firma PGB

Group, que va proposar una “videotrucada entre Puigdemont i Becciu”, i que va ser qui li va remetre la carta. “Quan la vaig rebre –afegeix Marogna– vaig notar que la firma semblava inserida a sobre i no superposada a la carta. La vaig imprimir per verificar millor l’aspecte i la composició i vaig confirmar els dubtes que tenia sobre la seva veracitat”.

Des de l’entorn de Carles Puigdemont es nega categòricament que sigui l’autor d’aquest text. “Ni n’és l’autor, ni ha fet ni ha sol·licitat cap classe de mediació amb el senyor Becciu, ni ha encarregat res semblant”, explica una portaveu de l’expresident. Francesc de Dalmases va dir no tenir “res a dir” sobre el fet que el seu nom aparegui en la missiva. Manonelles va esquivar aquest diari durant l’intent d’obtenir una versió dels fets.

En diversos contactes per correu electrònic amb La Vanguardia, Bassi detalla que va tractar de “facilitar una trobada amb la Se

l’esquerra, una carta amb la firma de Carles Puigdemont plena d’errors que consta en el cas Becciu

Cecilia Marogna esmenta l’expresident en el judici que se segueix al Vaticà per corrupci! d’un cardenal cretaria d’Estat del Vaticà, però no hi vam trobar les condicions adequades en tots dos costats”. La seva intenció era “trobar una solució pacífica”. “L’Església catòlica a Espanya està molt arrelada i el Vaticà podria haver mediat en la situació i trobar un equilibri avantatjós per a tothom”, opina.

Bassi revela que actuava per indicació dels seus socis russos i nord-americans, a qui es nega a identificar. “Els nostres socis russos, com els americans, tenien relacions directes amb la regió en qüestió i ens van demanar una opinió sobre la situació per valorar com implicar el Vaticà en qualitat de mediador de pau”. “Els americans i els russos –diu– analitzaven amb atenció la situació que dia rere dia era cada vegada més magmàtica, com ho fan en molts altres llocs del món. En aquell moment els centres per a les estratègies preliminars tant a Amèrica com a Rússia tenien anàlisis similars i interessos a tornar l’equilibri i l’ordre”.

Bassi es nega a revelar la identitat d’aquests socis, tot i que els descriu com a “funcionaris i diplomàtics del ministeri d’Exteriors rus” i com a “diplomàtics americans”, i al·lega no recordar qui li va enviar la carta, que ell va remetre al Vaticà. “Sincerament no ho recordo, han passat anys i la qüestió va ser gestionada durant un temps breu”. Amb Puigdemont, “personalment no hi tenia cap relació”.

Tot i que no té res a veure amb l’assumpte, Marogna esmenta Puigdemont en un memorial lliurat al jutge, de 22 pàgines, en què justifica les seves activitats al servei del cardenal Becciu. “Volia comprendre si la iniciativa de Bassi va ser veritablement autoritzada a petició de Puigdemont a través de les persones citades en el correu o no, fins i tot si era una cosa amagada per ser utilitzada per a altres finalitats”, postil·la.

L’encreuament de correus electrònics entre Bassi i Marogna, a què també va tenir accés aquest diari, hi afegeix una tercera persona que suposadament podria haver estat mediador amb Becciu. Bassi esmenta a més de Manonelles i Dalmases, Jordi Sardà; l’home que el 2012 va entabanar les autoritats de Kíiv quan va presentar-se com a representant de Gas Natural per acordar amb el govern ucraïnès la instal·lació d’una planta de gas liquat; la gasista es va querellar contra ell. El 2018 va portar a Barcelona el ciutadà rus Serguei Motin, un dels aliats del procés en la seva intenció de crear una criptomoneda catalana. Però el va portar a la ciutat perquè fos tractat d’un càncer de pulmó. Després d’un mes a la clínica Diagonal, davant d’on Sardà actuava com a traductor i representant de Motin, aquest es va escapar sense pagar. Va deixar un forat de 19.800 euros. Sardà tampoc no va atendre la trucada d’aquest diari per explicar la seva aparició en el cas. ●

Un intermediari diu que actua per indicació de socis russos i dels EUA interessats en la mediació vaticana

Errors. Testimoni.

LV.