Cafè, truita i Sèneca

En aquest llarg i agradable cap de setmana, l’actualitat ens amenaça de fastiguejar-nos la festa. La premsa anuncia una crisi alimentària davant el bloqueig de les reserves de cereals a Ucraïna, una recessió per culpa de l’augment de les matèries primeres i la possibilitat que Rússia utilitzi una bomba nuclear tàctica. I nosaltres, il·lusos, que pensàvem que una vegada derrotada la pandèmia tornaríem als temps en què érem feliços, vivim amb noves angoixes. La solució no és deixar de llegir les notícies, sinó mantenir la serenitat d’esperit, contenir les emocions i gaudir del present. I, per què no, tornar a l’estoïcisme, que va ser la filosofia més influent de l’imperi romà, per enfortir el nostre caràcter interior davant un món impredictible. El meu consell no és el resultat que hagi fumat res, ni pres cap psicòtrop, ni tan sols d’haver abusat del gintò

Davant un món impredictible i una classe política penosa, sempre queda l’estoïcisme

nic. És un convenciment, després de llegir El arte de vivir como un estoico, del filòsof David Fideler.

L’autor explica que arran d’una crisi personal va començar a llegir Sèneca, i que això el va ajudar decisivament. Assegura que va descobrir en els seus escrits que no ha canviat res en la naturalesa humana en dos mil anys: “La vanitat, la cobdícia, l’ambició, la recerca del luxe i el consumisme desbocat –aspectes de la societat decadent de les elits de Roma– continuen sent molt presents entre nosaltres”. Fideler té els textos de Sèneca entre el seu ritual diari. Després de deixar el seu fill a l’escola, va al gimnàs i després esmorza un cafè de filtre amb llet, una truita i un parell d’epístoles del filòsof cordovès.

Sèneca aposta pel sentit comú, el tracte afable i la sociabilitat. Els estoics ens ensenyen a viure una existència tranquil·la i feliç fins i tot quan el món sembla descontrolat. I recomanen concentrar-nos en allò que es troba sota el nostre control, provant de crear una vida millor i un món millor per als altres, a fi de reduir el nostre patiment emocional. Per ells, la virtut és causa de felicitat, l’autèntica filosofia implica progressar, i l’adversitat també ofereix oportunitats.

Per cert, Sèneca es va apropar a Neró i, encara que li va donar bons consells, va acabar condemnat a beure cicuta. Que va prendre estoicament. ●