La militarització de l’Àrtic

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

La nova temporada acabada d’estrenar de l’exitosa sèrie danesa Borgen planteja una trama geopolítica derivada de la troballa de petroli a Grenlàndia, emmarcada en l’actual crisi climàtica i amb oligarques russos movent els fils de l’empresa que extraurà aquell cru. És ficció, però és un escenari que podria donar-se en el marc del creixent clima de tensió i pols diplomàtic i militar entre Rússia i l’OTAN pel control i el domini de l’Àrtic.

Un oceà en ple canvi per la crisi climàtica i amb nombroses tensions frontereres, fruit en gran part dels recursos minerals i naturals que emmagatzema al seu subsol i el control dels quals pot acabar convertint-se en una nova i perillosa derivada de l’actual guerra d’Ucraïna. L’Àrtic podria acabar sent una nova zona bèl·lica.

Moscou considera que és el seu nord llunyà, i el president Putin veu l’Àrtic com la regió on expandir-se econòmicament. De la zona exclusiva que controla, Rússia treu dos terços de les seves reserves de gas i petroli, i considera que una presència més important de l’OTAN als països àrtics –molt més encara si Finlàndia i Suècia acaben entrant a l’Aliança– suposa una amenaça per als seus interessos i seguretat. Rússia té sobirania sobre la meitat de la costa i la massa terrestre de l’Àrtic. Hi ha augmentat la seva presència militar, ha reobert 18 bases abandonades des de la guerra freda i ha creat un comandament militar específic per a les seves forces a l’Àrtic.

A causa de les característiques geogràfiques i climàtiques, en cas d’un hipotètic enfrontament entre Rússia i Occident, els protagonistes no serien les tropes terrestres sinó els míssils balístics o hipersònics. Moscou té capacitat nuclear –en avions i submarins– a la península de Kola, ha incrementat la seva flota de trencaglaç, i el temor que l’expansionisme rus arribi a l’Àrtic és més que palpable a Occident.

Prova d’aquesta preocupació són les maniobres militars que l’OTAN va dur a terme al març a la zona, amb la participació de 30.000 soldats de 27 països que van simular la resposta aliada a una hipotètica invasió russa de Noruega. També els Estats Units han reforçat la seva presència militar a l’Àrtic, especialment a Alaska. Noruega hi té un paper clau per a la dissuasió amb les seves instal·lacions navals subterrànies i les seves bases aèries. Tot això ha provocat un augment de la militarització de la regió. L’Aliança la considera d’importància estratègica per a la seguretat de tota la zona euroatlàntica. Després de l’ingrés finlandès i suec a l’OTAN, set dels vuit països que integren el Consell Àrtic (Rússia, els EUA, Islàndia, Dinamarca, Noruega, el Canadà, Finlàndia i Suècia) formaran part d’aquesta organització.

L’Àrtic conté el 13% de les reserves mundials de petroli i el 30% de les de gas, recursos cada vegada més accessibles gràcies al desglaç, que també hi està obrint noves rutes marítimes. Els vuit països del Consell Àrtic debaten per reclamar la sobirania sobre els fons marins, que acullen riqueses minerals com ara or, zinc, níquel i ferro. I Grenlàndia –sota sobirania danesa– és rica en minerals rars. Però la cooperació se n’ha anat en orris, i el Consell ha suspès els seus treballs arran de l’agressió russa a Ucraïna.

Fins ara les fronteres entre aquests països a la zona no han estat mai molt clares, però no eren un problema. Les glaçades aigües àrtiques havien estat una terra de ningú sense límits territorials exactes, que reclamaven els estats amb sobirania en aquella regió. Però l’arribada de la crisi climàtica ho ha canviat tot, i comencen a donar-se tots els components perquè l’escalada de tensió diplomàtica i militar entre Rússia i l’OTAN no només es mantingui a causa del conflicte bèl·lic a Ucraïna, sinó que pugui arribar a nous escenaris i a nivells més perillosos. ●

La tensió militar i la lluita pels recursos naturals obren un altre front Rússia-OTAN