Terra cremada

Viure en la mentida pot ser un infern, segons diuen els que ho han experimentat i acaben confessant-ho. Malgrat això, la mentida s’ha convertit en eina d’ús corrent entre aquells polítics que han decidit que tot s’hi val per guanyar vots. Ho fan els populistes, però també ho fan alguns que no se’n consideren. Núñez Feijóo, de qui s’ha dit i repetit que és “un moderat”, no ha tingut cap mania a amollar una falsedat de dimensions monstruoses, tot just començar la campanya electoral a Andalusia. L’operació és tan simple com sinistra: posar en circulació l’expressió “apartheid lingüístic” aplicada a les escoles de Catalunya. Com tothom sap, l’apartheid era el règim de segregació racial imposat pels governants de l’antiga Sud-àfrica, un sistema contrari als drets humans.

No cal insistir en la immoralitat de la frase de Feijóo, ni en la seva naturalesa radicalment fal·laç, ni en el

Quantes persones a Espanya consideren que la frase de Feijóo respon a fets provats?

trist favor que el líder popular fa a Alejandro Fernández i a la resta de dirigents del PP de Catalunya. Tampoc cal repetir que es tracta d’un discurs que posa en perill la convivència i enverina el debat. Tot això ja està dit. El que ara em preocupa són dues coses. Primera: com es pot combatre una mentida d’aquesta envergadura sense fer el joc a qui la difon? Segona: quantes persones a Espanya consideren que la frase del dirigent conservador respon a fets provats?

Trump ens ha ensenyat que la veritat és prescindible en la comunicació política que beu del ressentiment. A diferència de la propaganda totalitària del segle XX, la difusió de notícies falses i missatges sense cap relació amb la realitat penetren en el públic fàcilment, perquè han esborrat, prèviament, la ratlla entre allò fals i allò veritable, allò existent i allò fictici. Que ho facin Vox i Cs és habitual, el PP no hauria de ser tan indecent.

Václav Havel, l’escriptor i dissident que va ser primer president de la Txecoslovàquia democràtica després de la dictadura comunista, va explicar molt bé que “la vida en la mentida” produeix la crisi moral de la societat on impera la falsedat. I així, un dia, quan viatgeu a Màlaga, Santander o Càceres, quan visiteu uns parents d’Almeria o de Saragossa, d’aquí tres mesos o d’aquí cinc anys, algú us demanarà per “l’apartheid lingüístic” que se suposa patim els catalans. Terra cremada, odi sembrat. ●