Es busca culpable

Quan una parella es casa, ningú no aixeca el braç ni opina amb la cavalleria al davant. Quan se separen, hi ha barra lliure. I si, a sobre, medien tercers, el tema és la festa nacional. A temps i per tallar en sec, Shakira ha anunciat la separació quan Barcelona era una festa de rumors, detalls, raons sobre la parella, la més glamurosa de l’avui poc glamurosa Barcelona.

La veda s’ha obert. Com en tota ruptura sonada, la gent busca culpables. I en aquest cas, alguna cosa em diu que la vencedora per punts serà l’artista, i els pals se’ls emportarà ell, conforme a l’esquema de tota la vida: els homes són ximples, la cabra sempre tira a la muntanya i parlant d’estirar, sempre hi haurà qui esmenti allò de les “tetes” i les “carretes”.

Hi ha una cosa fonamental en aquesta ruptura i no és el veredicte popular. Shakira i Piqué tenen dos fills, Milan, de 9 anys, i Sasha, de 7, i aquests dos fills preciosos tenen un pare i una mare. Així serà fins al final dels dies. La sang sí que tira a la muntanya. Dels pares, principalment, i una mica de tots nosaltres –parlo com a periodista, esclar– depèn que el tràngol per a aquests nens sigui

Alguna cosa em diu que la vencedora per punts serà l’artista

suau o dur. Dues criatures així no es mereixen que projectem les nostres vides bastant menys glamuroses i apassionants en un judici popular carregat de xafardejos, un punt de mala llet i una mica de fanatisme.

Com a periodista, noctàmbul i simpatitzant del carrer Tuset de Barcelona, la ruptura semblava cantada. Barcelona, tot i això, va més enllà i un es queda amb l’opinió que la parella i els seus fills han deixat i deixen en un club esportiu de Barcelona en què juguen: els dos nens són molt educats, afectuosos i respectuosos amb tothom, i els seus pares ídem, sempre a peu de camp i molt preocupats, en el bon sentit, pels fills. Un divorci no és mai la fi del món. Aquest tampoc no en serà una excepció.