El defensa que va passar a l’atac en els negocis

■ El 19 de setembre del 2010, al Vicente Calderón, es va veure per primera vegada la celebració. Gerard Piqué (Barcelona, 1987) va marcar l’1-2 i tot seguit va creuar els braços i va estirar els dits índex i cor de les seves mans. El símbol de la victòria? No: dos dosos. Era una dedicatòria especial. Per a Shakira. No feia ni tres mesos que havien iniciat la seva relació. El 24 de febrer, a Nàpols, el defensa va fer per última vegada el gest després de marcar l’1-3. Tot just va durar un segon. Extraordinari futbolista amb els seus 194 centímetres, ha estat membre del millor Barça de la història (amb 30 títols, dos triplets inclosos) i de la generació d’or d’Espanya en guanyar el Mundial del 2010, a més de ser flagell del madridisme des del 2-6 i de l’Espanyol “de Cornellà", com el va batejar ell després que la seva afició tragués una pancarta masclista en

Piq é de 35 anys, és el cinq è f tbolista q e més partits ha j gat amb el Barça (606) què es llegia “Shakira és de tots”. Però el camp se li va quedar petit, a Piqué, que sempre ha tingut ganes de ser president. Gràcies als seus contactes, Rakuten ha patrocinat el Barça 5 anys. Amb Kosmos, la seva empresa, va canviar el format de la Copa Davis de tennis, acaba d’ascendir a Segona l’Andorra i es va inventar un Mundial de globus. Més polèmica va ser la seva intermediació per portar la Supercopa a l’Aràbia Saudita. Als àudios filtrats parlava de “pals” com a sinònims de milions. “Llama a Rubiales, Piqué, llama a Rubiales”, li van cantar a Sant Sebastià. Acostumat als ambients hostils, per a ell és música celestial. Carles Ruipérez

Llegenda barcelonista