La Vanguardia (Català-1ª edició)
Preocupació per la possibilitat que les festes d’estiu estenguin la verola del mico
L’ECDC i l’OMS demanen intensificar la prevenció, però sense alarmar ni estigmatitzar
L’atípica verola del mico fora dels països africans on és més usual amoïna les autoritats sanitàries europees, que a més temen que les festes d’estiu expandeixin més el virus. Volen intensificar-ne la prevenció, però sense alarmar, ja que els casos no són greus, i sense estigmatitzar ningú.
Ja hi ha almenys 800 casos que s’han confirmat en 27 països, la majoria europeus. Només a la Gran Bretanya, Espanya i Portugal se n’havien diagnosticat 225, 186 i 143, respectivament, divendres. El Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC) i l’oficina per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han elaborat un document per aconsellar els països com comunicar el risc i implicar la població a parar aquesta infecció.
Als dos organismes els amoïna que comença a Europa la temporada de festivals, de desfilades del col·lectiu LGBTI, de festes públiques i privades multitudinàries en piscines, platges i altres llocs, que temen que accelerin la transmissió del virus. Ja ho va dir fa uns dies el director de l’OMS per a Europa, Hans Kluge. Aquests esdeveniments també poden ajudar a estendre els missatges de prevenció. Però l’OMS i l’ECDC conviden a buscar noves estratègies, perquè diuen que, després de dos anys de restriccions per la covid, la població vol airejar-se i està cansada de mesures i recomanacions.
L’estranya verola porta de cap les autoritats sanitàries, perquè en tres setmanes han constatat que tots els casos, menys el primer comunicat a la Gran Bretanya, no es relacionen amb viatges a l’Àfrica, en contra del que s’havia vist abans.
La majoria dels casos, però no tots, es relacionen amb homes que han tingut sexe amb homes, i, en molts pacients, les vesícules apareixen a la zona genital i a l’anus (amb inflamació de ganglis). Així, es vol evitar una estigmatització del col·lectiu gai i que la resta de població pensi que no corre cap risc. L’ECDC i l’OMS repeteixen que qualsevol pot contreure el virus per proximitat física i contacte amb algú infectat, tot i que la relació sexual sembla que és un particular factor de risc de contagi.
La dispersió de positius, amb molts que no s’aconsegueixen relacionar entre si, fa pensar a les autoritats sanitàries que el virus es transmet des de fa temps. I els estudis de casos fets a Itàlia, la Gran Bretanya i Portugal assenyalen la dificultat de determinar l’origen dels contagis i detectar contactes de risc (tot i que se n’han identificat diversos milers).
Els casos fan replantejar el que se sabia de la infecció. Per exemple, l’ECDC i l’OMS assenyalen que cal determinar si la presència del virus en fluids sexuals suposa que pot ser una infecció de transmissió sexual. Es considerava que no ho era. O s’ha vist que molts infectats ja eren positius del VIH, però els investigadors encara no han entrat a analitzar aquest aspecte. ●
L’alerta infecciosa ha arribat quan la població està cansada de les restriccions dels dos anys de la covid