La Vanguardia (Català-1ª edició)
El podcast ‘Dossier Negro’ supera el mig milió d’escoltes en un any
La crònica negra triomfa entre els productes d’àudio de ‘La Vanguardia’
“Josep Marimón va decidir matar tot el poble, sense escrúpols. Estava convençut que algun dels seus veïns li havia fet un mal d’ull i no tenia temps per discernir qui era. Si matava tothom, també mataria el seu enemic i posaria fi a la malaltia i el dolor que l’estava matant. No va tenir dubtes ni remordiments”.
No és una novel·la negra, és un fragment del podcast que més triomfa a La Vanguardia, dedicat a l’assassí de masses més important de la història d’Espanya. Un dels capítols que més audiència ha sumat aquest primer any de vida de Dossier Negro, la sèrie de crònica negra, el true crime autèntic que es pot gaudir a La Vanguardia.
Capítol rere capítol, Enrique Figueredo i Pere Cullell ens submergeixen en rius de passions, avarícies, gelosia, ira descontrolada, odi, amor, cobdícia i ambició tòxica... No hi ha històries només de bons i dolents. Hi ha relats plens de matisos, de mitges veritats, de fortaleses i de debilitats, d’innocència i de crueltat. I Dossier Negro els concentra.
Quin és l’origen del mal? “La temàtica negra en realitat és la temàtica de la vida mateixa, de tot allò quotidià i de la por que una cosa terrible pugui passar a prop de nosaltres. No volem que ens passi, però volem saber-ho tot. És com quan algú se sent atret per l’abisme”. Així ho
Pere Cullell i Enrique Figueredo són els directors i guionistes de ‘Dossier Negro’ explica Enrique Figueredo, un dels pares del programa, que ha estudiat les personalitats criminals més fosques durant la seva carrera periodística. “El bé i el mal resideixen dins de l’ésser humà”, sentencia Pere Cullell. Lluny de les doctrines religioses, el mal no es deu a monstres ni diables, sinó a la mateixa essència humana: humans, massa humans.
Figueredo i Cullell, directors i guionistes del programa, no estan sols en aquest fosc viatge. El terror i el misteri són fruit de les grans històries rere els personatges, però també és essencial la feina de disseny sonor de Salva Corominas i la música de Jorge Fernández Hanrath. Segons Cullell, “tots els elements sonors conflueixen per crear un estat d’ànim: les veus que narren, els records dels testimonis, les músiques que acompanyen la narració (unes de més emotives, d’altres de més tenses), els efectes sonors que permeten recrear una persecució, una festa, una granja... Tots els elements conflueixen a crear un clima que permet l’oient poder veure el que en realitat només està escoltant.
Després de més de 20 capítols i mig milió d’escoltes, Figueredo recomana tres moments per als que que encara no han caigut a les xarxes de Dossier Negro: el titella i la fetillera, l’exorcisme d’Almansa i la vida de Josep Marimón són històries molt representatives de l’essència del programa. Menció especial també al capítol del Vaquilla, delinqüent comú que continua hipnotitzant l’opinió pública 30 anys després de la seva mort, i que ja és una icona de la història recent espanyola.
L’egoisme, la falta d’empatia i la sensació que la realitat supera àmpliament la ficció són elements que uneixen totes les històries d’una sèrie de podcast que s’escolten sense pausa. Això sí, recordeu que els testimonis, els sons i la narració de les històries poden ferir la sensibilitat d’alguns oients. Per als que s’hi atreveixin, sort en el viatge cap a l’abisme de la ment humana. ●
A finals dels setanta, van sorgir als barris marginals de les grans ciutats d’Espanya bandes juvenils que cometien petits furts. Després, van robar cotxes. I, amb l’arribada de l’heroïna, van acabar atracant bancs i farmàcies a cara descoberta. El Vaquilla era el líder d’aquesta generació de delinqüents, amb una fama tan gran que va ser portada al cinema, i en què el van tractar com un autèntic Robin Hood dels suburbis. És una nena molt desitjada. La seva adopció és un gran esdeveniment per als seus nous pares, i fins i tot per a una ciutat com Santiago de Compostel·la, que veu arribar al municipi el primer nadó vingut de la Xina. La petita Asunta no arriba a l’any de vida quan aterra en terres gallegues. Passen els anys i es converteix en una preadolescent superdotada, brillant i divertida, però de manera sobtada comença a trobar-se malament, a fallar incomprensiblement a les classes de violí, com si fos somnàmbula, i a perdre la memòria. Els seus pares, ja divorciats, sembla que no donen gaire importància a aquests trastorns. Després d’un dinar tots tres junts, aquella nit la petita Asunta apareix morta als marges d’un camí forestal. És la matinada del 22 de setembre del 2013.
Nous formats L’aposta pel ‘true crime’ s’ha convertit en un èxit en l’oferta de podcast
Més que una sèrie Estan disponibles més d’una vintena de capítols de crims i criminals
José Luis Cerveto deia que patia amb les seves contradiccions, amb la seva lluita interior per dominar els seus instints, tot i que sempre acabava per sucumbir a la temptació. Solitari, sàdic, pederasta, assassí... i extremadament loquaç: va explicar els seus crims amb prou informacions. La culminació de la seva carrera criminal va arribar el 1974 al barri de Pedralbes de Barcelona, quan a l’empara de la nit va assassinar els senyors de la casa en què havia servit com a majordom. El seu relat només és apte per a qui no temi conèixer la veritat.
En Salva i la Maje són amants. Tots dos tenen parella estable, però una passió irrefrenable els atrapa en una espiral sense límits. Ella domina, ell obeeix, fins a arribar a la prova d’amor definitiva: eliminar l’únic obstacle que s’hi interposa. L’únic?
L’aparició del cadàver d’una jove en un descampat de la localitat gironina d’Hostalric dispara totes les alarmes: un misteriós camioner ataca prostitutes sistemàticament, les lliga, les asfixia i els talla els cabells en un macabre ritual. Quantes n’ha matat? Des de quan? Quina serà la pròxima? Volker Eckert, un xofer alemany de 48 anys, deixa un rastre d’assassinats rituals amb dones com a víctimes, a Espanya, França i Alemanya, mentre travessa el continent amb el seu tràiler.
Josep Marimón Carles era un jove estimat en la petita comunitat de la Pobla de Ferran (Tarragona), fins que va contreure el mal de Pott, una tuberculosi vertebral que el va atrofiar irreversiblement. Davant la desesperació, i seguint els consells d’una curandera, va creure que era víctima d’un encanteri i va voler trencar-lo, per això va matar tots els nens del poble. Es va convertir en l’assassí més important en massa de la història d’Espanya (sense comptar les matances terroristes), matava tothom que es trobava pel camí. Les seves armes? Una destral i una escopeta.