Arribar a la neutralitat climàtica és una qüestió de supervivència

La innovació climàtica i les aliances són determinants perquè les empreses aconsegueixin mitigar les seves emissions

La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient –avui, 5 de juny– ens convida a reflexionar sobre l’emergència climàtica i valorar com ens va. Amb aquest propòsit, Diàlegs a La Vanguardia ha reunit cinc professionals del món de l’empresa molt implicats en aquest repte per compartir opinions i reflexionar en veu alta sobre els avenços, les oportunitats i les traves que envolten el que és, probablement, el principal desafiament que afronta la humanitat.

La Unió Europea s’ha fixat el repte d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Això significa que aleshores els nivells d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i els que es retirin per diversos procediments han d’estar equilibrats, cosa que actualment és lluny de ser una realitat. La bona notícia és que la gran majoria de les empreses han assumit aquest objectiu i n’han fet un compromís. Fins i tot en sectors industrials altament contaminants, el propòsit de reduir la petjada de carboni forma part de la cultura corporativa.

“Les empreses que no situïn la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social al centre del seu negoci no tindran gaire recorregut”, explica Marta Angerri, directora de Finançament Europeu i Assumptes Públics, Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa del Grup Ametller Origen. En la mateixa línia, Xavier Ribera, director de Comunicació, Relacions Institucionals i Sostenibilitat de Basf España assegura que “és una qüestió de supervivència”.

El que està en joc és la vida a la Terra tal com la coneixem i el temps per trobar solucions s’acaba. Xavier Bernat, director d’Acció Climàtica d’Aigües de Barcelona, reivindica “el paper tractor de les empreses en el procés de transformació col·lectiva que ens permet avançar cap a la neutralitat climàtica”. Segons l’opinió d’Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, “sort de les empreses que fan les coses bé en matèria mediambiental, amb un alt grau de conscienciació”. Per aquesta experta, els empresaris pensen en què passarà d’aquí 25 o 30 anys, mentre que els polítics “prenen decisions curt-terministes, a tot estirar a vuit anys vista”. I malgrat la situació d’absoluta emergència que vivim, calen polítiques que se sostinguin al llarg del temps per aconseguir resultats.

El consultor ambiental Ivan Capdevila, director general de l’Estudi Ramon Folch, destaca que, a escala mundial, “la UE i les empreses europees lideren la lluita contra l’emergència climàtica”. Això fa que molts països acabin per adoptar part de la legislació europea.

Un factor decisiu és prendre consciència que “aquest és un repte en què tots podem aportar alguna cosa, però que és impossible que superem en solitari”, afirma Xavier Bernat. El directiu d’Aigües de Barcelona destaca que en línia amb aquesta certesa “fa un mes que hem llançat el hub d’Acció Climàtica, un espai

Zw_ \B;\BW?_ QB‚[=_?_ 7;ƒw=€_ „BW BQ„@>B< \=< wB ;W;>;B?;„B >@<\@

“El repte que afrontem és tan important que sense aliances no és possible avançar”, considera Xavier Ribera. El directiu de Basf assegura que “la tecnologia és essencial i la majoria són encara molt incipients i per això cal incentivar-les i afavorir-ne el desenvolupament”. Això fa que “la majoria de les aliances es fan ara amb els nostres competidors i, en general, amb gent en qui no havíem pensat mai que arribaríem a col·laborar”, conclou.

Per Marta Angerri no hi ha dubte: “Dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que van ser fixats per l’ONU el 2015 el més important és l’últim: construir aliances”. La directiva de la cade- na alimentària opina que gràcies a aquest esperit de cooperació “podem transformar el sector mitjançant la tecnologia i l’energia verda, una cosa im

Pels experts, no podem esperar fins que els joves liderin la societat i prenguin les mesures adients

possible fa tot just deu anys”.

Per Elvira Carles, un dels brots verds que creixen enmig de la situació d’alarma climàtica en què vivim “és que els joves estan molt conscienciats amb la descarbonització i amb un model de vida sostenible”. Tots els experts coincideixen amb aquest punt de vista, tot i que pensen que no tenim temps per esperar que aquests joves liderin la societat i prenguin mesures. “Per això és molt important la feina de les empreses a favor de la neutralitat climàtica amb horitzons pel 2030, pel 2040 i pel 2050”, assegura Capdevila. El consultor ambiental creu que també és rellevant “allò que pot fer cada ciutadà de manera individual per reduir la seva petjada de carboni”.

Xavier Bernat destaca que tot i que queda molt camí per recórrer, “és important que les empreses mesurem els nostres progressos cada any per adonar-nos que avancem en la direcció correcta per frenar la contribució a l’emergència climàtica i adaptar-nos als seus efectes, que ja són irreversibles”. ●

C mpr mís