La Vanguardia (Català-1ª edició)
Metges que lluiten contra la pobresa
Fernando Fonseca (1946-2014) no deia que era metge. Deia que era “metge de pobres”. Va passar la seva infantesa al Marroc, perquè el seu pare era capità d’artilleria de l’exèrcit espanyol al protectorat. Es va fer amic de l’Alí, un pastor de cabres de només sis anys. Un dia, aquest nen amazic o berber va morir de pobre. Bé, en realitat de tifus, però si la seva família hagués tingut diners haurien pogut evitar la seva mort.
Aquell dia, Fernando Fonseca es va prometre a si mateix que seria “metge de pobres”, per curar tots els Alís del món. Va explicar aquella història milers de vegades en centenars de quiròfans de campanya. Va participar en missions humanitàries a Bòsnia, Palestina, l’Afganistan, Sri
Lanka, l’Índia, l’Iraq, el Sudan, el Senegal, Mauritània, el Marroc, Guatemala, Nicaragua, Cuba, República Dominicana, Haití...
Només al Txad va operar o va ajudar a operar de mans i peus 3.500 nens. El doctor Fonseca va estudiar Medicina a Barcelona i es va especialitzar a París i a Legnano (Itàlia). Es va formar com a traumatòleg, cirurgià ortopèdic i microcirurgià i cirurgià de mans i peus. “Hi ha res més bonic que ajudar a caminar a algú que ha passat tota la seva vida arrossegant-se?”, es pregunta el seu amic Pep Bernadas, d’Altaïr, la pàtria del nòmada.
En aquesta llibreria de Barcelona es va presentar fa uns dies el conte Amic, amddukkl, un text preciós de Quim Pujolar, il·lustrat per Nacho Duato (sí, el ballarí i coreògraf). Amddukkl significa amic en amazic. Això eren en Fernando i l’Alí, amics. A ell no el va poder salvar, però sí que en va salvar moltíssims com ell, que li enviaven cartes d’agraïment (escrites amb les seves mateixes mans!) des d’arreu del món.
Un tumor cerebral va segar prematurament la vida de Fernando Fonseca. Un any abans, amb la salut molt trencada i en cadira de rodes, va visitar molts pacients per acomiadar-se. Hi ha dues classes de persones meravelloses: les que només són meravelloses i les que són com Fernando Fonseca, que no moren del tot mai, perquè la seva mort és una llavor. Ell ja no hi és, però la fundació que porta el seu nom continua la seva obra.
La Fernando Fonseca Fundació ha impulsat aquest conte, que aviat es traduirà a l’amazic, l’àrab i el francès. No es descarta que el text també sigui el punt de partida per a una pel·lícula sobre la vida i l’obra d’aquest metge, que, entre altres coses, va ser 7 !! " # $
mentor i mestre del doctor Djilouba, el primer traumatòleg del Txad. La formació d’especialistes locals és un dels objectius d’aquesta entitat.
Aquesta pel·lícula és el somni de la cineasta Fina Sensada, que va començar a treballar amb Fernando Fonseca per deixar constància documental de les seves operacions, “perquè els pobres poguessin posar-se drets”. La relació laboral va cedir el pas a l’amor. Es van casar. Van ser feliços. Hi va haver un gest que va passar inadvertit a molts a la llibreria Altaïr, quan es va presentar Amic, amddukkl i es van projectar imatges de la fundació.
Hi va haver un moment en què va aparèixer en pantalla el doctor Fonseca, somrient, desbordant de vida, abans del tumor cerebral. La seva vídua va somriure i va alçar la mà, com si l’acariciés. Quan pregunten a la fundació per què fan el que fan, contesten, en primer lloc, que per un sentiment de gratitud.
Pel privilegi d’haver nascut en un país amb sanitat universal i gratuïta. Per això i per un compromís humanitari i per justícia. “Perquè cooperar no és generositat ni caritat: és justícia”. La mateixa justícia que no va tenir l’Alí i que va obligar el seu millor amic a estudiar Medicina. Però no es pot parlar de Fernando Fonseca sense també parlar del seu company, el traumatòleg Marc Garcia-Elias.
El doctor Garcia-Elias és una eminència internacional en cirurgia de les mans. Gràcies als avenços de la ciència, ha plantat cara al parkinson. És un dels principals divulgadors de la fundació i de la tasca del doctor Fonseca. Moltes vegades ajuda els seus alumnes amb la participació en operacions, que guia a distància per mitjans telemàtics. Si l’Alí hagués pogut conèixer Marc Garcia-Elias, també hauria dit que era el seu amddukkl. De fet, sí que ho diu, però a través d’altres nens de l’Iraq, el Sudan o el Txad, com ara en Mawj, en Bakite o en Chanceline. ●
El seu millor amic de la infantesa era un nen pastor de cabres al Marroc; tenia sis anys i va morir de tifus
En realitat va morir per falta de diners; aquell dia Fernando Fonseca va saber que seria “metge de pobres”