La Vanguardia (Català-1ª edició)
En honor a la Moreneta
Montserrat dedica una mostra a l’entronització de la Mare de Déu fa 75 anys
La col·locació de la Mare de Déu de Montserrat en un nou tron de plata, enmig d’un gran fervor popular, una efemèride de la qual ara es compleixen 75 anys, va ser un acte emotiu, multitudinari i de gran consens. En homenatge a aquesta festivitat, que arribava en plena postguerra, el 1947, i a tots els que la van fer possible, el Saló Sant Jordi de l’hotel Abat Cisneros de Montserrat acull una mostra, que aplega documents gràfics i materials de l’època, la majoria procedents de l’arxiu fotogràfic i històric del monestir.
La mostra repassa en imatges i mitjançant uns plafons explicatius i altres objectes d’interès el període que va des de la preparació de l’entronització –en la qual va tenir un paper destacat la Comissió Abat Oliba amb la implicació d’un centenar de persones de diferents estaments i ideologies–, fins al 27 d’abril del 1947, el dia en què “tot Montserrat es va convertir en un immens temple”, en paraules del Pare Aldalbert Franquesa, recollides al llibre 75 anys de Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat (1881-1956).
Va ser ell qui va proposar a l’abat Aureli Maria Escarré de construir un nou tron per a la Verge, similar al de plata que la noble casa de Cardona havia ofrenat l’any 1680 i que es va perdre durant la guerra del Francès. Un tron que va ser sufragat gràcies a centenars d’aportacions populars, que van quedar anotades als llibres d’ofrenes, presents en l’exposició.
La mostra, comissariada per Montse Mur, responsable de l’àrea d’atenció al visitant del monestir, també exhibeix l’antic tron de la Mare de Déu, una cadira neogòtica daurada i policromada on es va col·locar la imatge després de la Guerra Civil. Aprofundeix a més en la iconografia del nou tron, d’inspiració renaixentista i assentat sobre una pedra de Montserrat, en què van participar diversos artistes.
Entre les escenes que acompanyen la imatge de la Mare de Déu, a la zona de la cúpula, hi apareixen els símbols del Tetramorf, els éssers alats híbrids que Ezequiel va visionar; als mosaics hi ha escenes de Jesucrist a la creu o de l’Ascensió del Senyor, entre d’altres, i als laterals apareixen la Nativitat de Maria i la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina santa Isabel, l’evangeli que es va llegir el 27 d’abril. “Quan ets davant la Mare de Déu no et fixes en aquests detalls que amb aquesta exposició volem realçar”, afirma Mur.
Un altre capítol es dedica a la senyera, llavors prohibida, però que va presidir la festa al cim de la muntanya –una acció en què va tenir un paper destacat l’historiador i polític Josep Benet, que va exercir de cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba– i a la llengua catalana, que va tenir un punt d’inflexió amb aquesta festa. “Va ser la primera fita de recuperació de l’ús de la llengua després del 1939”, explica Mur.
Es va utilitzar el català en la propaganda escrita, i la rebuda als milers de persones congregades per celebrar l’entronització, a través d’altaveus, també va ser en català. Tot i que és difícil saber el nombre de persones que van ser en aquest acte, algunes fonts van parlar de 70.000.
L’ofrena amb pedres de les agulles més emblemàtiques de la muntanya en què van participar 166 escaladors o la recuperació de dues destacades tradicions com la Vigília de Santa Maria, que se celebra cada 26 d’abril, i l’ofrena dels llums votius, en senyal de devoció, són altres capítols d’una mostra que Montse Mur concep com “un homenatge a tota una generació i a l’amor que sentien per la Moreneta”. ●
A la mostra s’hi pot veure l’antic tron de la Mare de Déu o els llibres amb les ofrenes que van servir per pagar el nou