La guerra i nosaltres

Gasperi i Adenauer –els dos primers en procés de beatificació–, va establir un marc de cooperació i pau que ha estat la base del que és la nostra prosperitat i cohesió.

Aquest model de governança es va construir durant la guerra freda deixant a banda els països de l’Europa central i oriental, que van haver de sotmetre’s a la Unió Soviètica com a conseqüència dels acords de Jalta. Durant quaranta anys, el teló d’acer escindí en dos blocs el nostre continent. Amb l’ensorrament de la Unió Soviètica als inicis dels noranta s’obrí una nova etapa de cooperació europea que va permetre que els països de centreeuropa abracessin la Unió Europea i l’OTAN. La Unió Soviètica visqué una de les seves pitjors dècades amb la fragmentació i independència nacional dels països que en formaven part, a més d’una depauperació de les condicions de vida i la demolició del seu sistema productiu i de protecció social. En pocs mesos, la segona gran potència de món es trobava en fallida i la majoria de la seva població va caure en una pobresa extrema. Europa occidental i els Estats Units van cometre l’error de no establir un nou marc de cooperació amb la Federació Russa que potser hauria evitat aquesta guerra.

Rússia també és Europa i cal reconeixe-ho com a realitat indispensable per al nostre futur. No podem confondre el poble rus amb el seu dictador ni podem tornar a aixecar un nou teló d’acer entre les dues europes. No sabem si Putin vol quedar-se amb la part oriental d’Ucraïna i deixar l’occidental que divideix el riu Dnièper, però sabem que tots els escenaris són possibles, fins i tot un conflicte nuclear.

Aquesta guerra injustificable ens obligar a pensar en escenaris futurs que permetin evitar nous conflictes. Aquests escenaris són:

1. Un reforçament de les polítiques de relacions exteriors i de defensa de la Unió Europea. La UE, de sobte, s’ha adonat que, en un món global controlat per tres gran potències –EUA, Xina i Rússia–, dividida no farà res; per contra, una UE “federalitzada” podria convertir-se en un actor polític de primera línia. La pandèmia i la guerra d’Ucraïna han desvetllat la Unió de l’ensopiment burocràtic i del bloqueig promogut pels nacionalismes populistes de l’extrema dreta i extrema esquerra europea.

2. No podem tornar a aixecar un nou mur –aquesta vegada seguint el riu Dnièper– entre l’oest i est d’Europa, Rússia inclosa. Per contra, tal com els pares fundadors de la Unió Europea van assentar la bases d’una cooperació, en lloc de la revenja del 1919, quan acabi aquesta guerra s’haurà de fer un gran esforç per bastir un nou marc de cooperació i pau amb la Federació Russa per encarar el futur.

3. De la mateixa manera que l’Església catòlica va tenir un paper important en la construcció de les bases del que avui és la Unió Europea, estem convençuts que el cristianisme, en les seves diferents tradicions, també està cridat a fer ponts que permetin l’entesa i la convivència. Les esglésies cristianes estan obligades a abandonar les seves discrepàncies per ser un motor de convivència i pau.

4. L’acollida i acompanyament de la població exiliada d’Ucraïna és una obligació moral dels governs europeus i de tota la societat. Més de cinc milions de persones hauran de deixar el seu país per una guerra que no hauria d’haver començat mai. Ens pertoca apaivagar el seu dolor i construir els futurs escenaris de pau per a tots nosaltres.