La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dona que va fer possible la façana del Naixement
“Doña Isabel” va fer una deixa de mig milió de pessetes per finançar la Sagrada Família
La història oficial de la Sagrada Família recull que en els seus inicis, enmig de petits donatius, n’hi va haver un que per la quantia va permetre fer un salt important en les obres i especialment en la façana del Naixement. I també es diu que la misteriosa donant responia al nom d’Isabel. Poca cosa més se’n sabia. L’arquitecte i escriptor japonès Tokutoshi Torii va apuntar que es podia tractar d’una tercera esposa de l’industrial i mecenes Joan Güell, però ara Julià Bretos, un apassionat del món gaudinià, no només ho ha rebutjat sinó que li ha posat nom: es deia Isabel Bolet i Vidiella, i era vídua del propietari d’una important ferreria.
Al voltant de Gaudí i la història de la Sagrada Família són molts els historiadors i estudiosos que investiguen, que busquen, un croquis desconegut, una nova foto de l’arquitecte o aquella filmació que se sap que existeix però no acaba de sortir. L’historiador de l’art Josep Casamartina opina que cal anar molt en compte perquè “Gaudí s’ha tractat molt hagiogràficament”, i algunes de les seves biografies estan “plenes de pífies”. Així doncs, anem a pams.
El gran promotor de la Sagrada Família va ser el filantrop i llibreter Josep Maria Bocabella, fundador de l’Asociación Espiritual de Devotos de San José. Des d’aquesta entitat, que va arribar a tenir 600.000 socis, i de la revista El Propagador de la Devoción de San José, amb 25.000 exemplars, va llançar la idea de construir un gran temple dedicat a la Sagrada Família. Bocabella va comprar els terrenys de Sant Martí de Provençals i, després d’un primer intent fallit amb l’arquitecte Francisco de Paula, li van recomanar el jove Antoni Gaudí, de tan sols 31 anys, per dirigir les obres. La primera pedra del temple es va posar el 1882 i es va començar una construcció inicialment prevista en deu anys, a partir dels donatius populars.
Les almoines dels josefinos no van ser les esperades i les obres es van començar a ralentir. Tot i així, a partir de l’any 1891 arriba una misteriosa donació, mes a mes. Segons la revista El Propagador, de l’agost del 1891 al maig del 1986 es van ingressar entre 2.500 i 5.000 pessetes mensuals, i del juny del 1896 al febrer del 1898, 15.000 cada mes. Afegides a una darrera aportació de 10.000, del 15 de març del 1898, sumaven 577.500 pessetes. A qui es deu tanta generositat, es preguntava la dita publicació en un article de l’1 de juny del 1898. “En primer término a Dios, en segundo a san José, y en tercero a una muy piadosa persona”. I acabava dient: “Merced a esos 115.500 duros han podido las obras del Palacio que en Barcelona levantamos a la Sagrada Familia adelantar tan pro
Pàgina de la revista ‘El Propagador...’ en què s’esmenta el paper benefactor d’una desconeguda “doa sabel
Dubtes.
ulià retos ensena el seu llibre ‘apos culebras’ en què revela episodis misteriosos de la construcci de la agrada amlia digiosa y rápidamente como todo el mundo contempla y admira”. Uns anys més tard, el 1926, la mateixa revista li posa nom: “Doña Isabel”. I afegeix: “Al morir dejó al templo su cuantiosa fortuna, precisamente, ¡oh Providencia! En el momento en que se abrían los cimientos de la monumental, de la hechicera fachada que no se sabía cómo pagar”.
Fins aquí les úniques dades comprovades que ens ratifiquen des de l’arxiu de la Sagrada Família. Tokutoshi Torii, en un article del 2002, deia que aquest mig milió de pessetes representava més de la meitat de les almoines recaptades en el període 1891-1898. Qualificava l’ajut de “miracle” i
Isabel Bolet era vídua d’Ignasi Marquès, propietari de la farga Sant Josep, de Sants, que va vendre
Tokutoshi Torii creia que els diners eren de la tercera dona de Joan Güell, però els seus biògrafs ho neguen
deia que només era comparable a dos xecs anònims més que van arribar després del 1915, un d’ells de 800.000 pessetes. Torii assenyala que “és molt probable que la donya Isabel del llegat sigui la tercera esposa de Joan Güell, i que el seu fill Eusebi hagi estat el donant d’aquests xecs”.
Però la doctora en Història de l’Art Raquel Lacuesta, autora de la biografia d’Eusebi Güell, juntament amb Xavier González Toran, assegura que no va existir una tercera dona del mecenes Joan Güell. En va tenir dues, les germanes Francesca i Camil·la Bacigalupi i Dulcet, que van morir en el moment de tenir els fills i ja no es va tornar a casar. Tampoc s’ha localitzat cap document que provi que el seu fill Eusebi o la seva dona, Isabel López i Bru, contribuïssin a finançar el temple.
I aquí apareix Julià Bretos, professor d’institut i informàtic, que acaba de publicar un petit llibre, Sapos y culebras (Ed. Círculo Rojo), i té un acord amb l’editorial Almuzara per publicar una versió novel·lada sobre la misteriosa dama. Bretos està en condicions d’assegurar que es tracta d’Isabel Bolet i Vidiella, nascuda a Vilanova i la Geltrú, d’origen humil, que