La Vanguardia (Català-1ª edició)
El testament d’Isabel Bolet, un document revelador
Dos anys abans de la seva mort, ■
Isabel Bolet va fer un testament davant el notari... de Barcelona. Hi deia el nom de cinc marmessors, dos d’ells capellans. Joaquim Almeda, serà l’home clau, qui farà arribar els diners a la junta constructora de la Sagrada Família. Però Julià Bretos diu que ha trobat elements nous, com ara una carta d’intencions del marit que obre nous interrogants i alhora ajuda a descobrir les raons per les quals la seva dona va optar per deixar la part més rellevant de la seva herència per a la gran obra que ja estava fent Gaudí. També va deixar diners per a un col·legi de Vilanova, tal com consta en una revista d’aquesta població de l’època en què s’assegura que no es disposa de cap fotografia d’ella.
gins dl tsta mnt d’sal olt dl n u s diu l nom dl marmssor oauim Almda u far ls donatius això el va dur a localitzar el panteó de Manuel Marquès, al cementiri de Montjuïc, i el registre de defunció del seu germà Ignasi. Finalment allà apareixia el nom d’Isabel Bolet. Posteriorment va localitzar el testament d’Isabel, en què demana confidencialitat al seu marmessor respecte a les futures donacions. Joaquim Almeda i Roig, que l’any 1899 seria elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, és qui va tractar amb Bocabella –i quan aquest va morir, amb Manel de Dalmases– el repartiment dels diners. Bretos recorda que “César Martinell, biògraf gaudinià, explica que Dalmases va animar Gaudí a gastar els diners ràpidament abans que el bisbe no els destinés a un altre fi”. El testament va ser impugnat pels cunyats, i als arxius de la Sagrada Família les donacions mensuals quedaren apuntades sota un únic concepte: “Una limosna”. I ja se sap que les deixes sempre tenen un punt de misteri. I Bretos afegeix que darrere d’aquesta donació hi ha “una història impensable d’amor i enganys” que anirà revelant.
Altres biògrafs de Gaudí eleven la xifra de la deixa a un milió de pessetes, però tots coincideixen en la seva importància perquè la Sagrada Família es plantegés com un temple excepcional i no pas com una capella més. I també destaquen la rellevància que tingueren els dos talons que van arribar entre el 1915 i el 1916. Anaven a nom de la Junta d’Obres, però el bisbe va decidir que els diners passaven a un fons de reserva i només es gastarien els interessos, fet que va provocar divisió i dimissions. Els diners es van ingressar durant la Guerra Civil en un banc de Londres i són els que després del conflicte es van fer servir per reconstruir la cripta i altres espais malmesos. Però aquesta ja és una altra història. ●