La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vull un Espanyol sense por”
DLa Vanguardia iego Martínez (41 anys, Vigo) acaba d’aterrar a l’Espanyol amb ganes de construir un equip competitiu. Promet passió i dedicació, virtuts amb què ja va sobresortir amb el Granada. Després d’un any sabàtic voluntari, amb una estada llarga inclosa a Anglaterra, Martínez arriba amb la maleta atapeïda d’idees. Conceptes futbolístics, inspiració procedent d’altres esports, fins i tot de la gastronomia o d’altres expressions artístiques.... Tot suma si pot ser aplicat per fer de l’Espanyol un equip millor i més atractiu.
Abans que s’anunciés el seu fitxatge va mantenir una conversa telemàtica amb el presi
dent Chen. Què li va dir?
Va ser un contacte presidit per la naturalitat. Vam parlar de què pot millorar, del repte que tenim d’ara endavant, que ens obligarà a optimitzar els recursos al màxim... Serà com un puzle en què hem d’encertar cada moviment perquè un sap per endavant que no pot fer-ne tots els que voldria.
Què l’atreu de l’Espanyol?
Quan parles amb els pericos et transmeten una intensitat en el sentiment que tenen que els converteix en una cosa diferent. Parlem d’un club històric dins d’una gran ciutat europea. És un lloc molt atractiu i m’han agradat les persones, les idees comunes i els valors compartits.
Ha aprofitat l’any fora de les banquetes per enriquir-se com a tècnic. Ho va fer perquè és jove i considerava que havia de millorar en algun aspecte?
Per a això és igual que en tinguis 20, 40 o 60 anys. Ferran Adrià, per posar un exemple, està permanentment aprenent. La inquietud i les ganes d’aprendre van amb un. D’altra banda, les circumstàncies em van empènyer a passar-me un any sense entrenar. Sentia que era el moment de tancar la meva etapa al Granada i d’agafar uns mesos per a la meva família i per dedicar un temps a l’enriquiment. Sempre he admirat molt els entrenadors espanyols de bàsquet, gent que als 80 se n’anava als EUA a aprendre’n de l’NBA i del bàsquet universitari i que tornava amb un nivell de formació important. Allà hi ha Sergio Scariolo, Joan Plaza, Aíto García Reneses, Pedro Martínez o Ettore Messina. Gent preparada i amb inquietud per continuar creixent.
Construir un equip “Prometre resultats seria una mentida, però ens deixarem l’ànima per ser competitius”
Li interessa més la faceta tàctica o saber transmetre la seva idea?
M’interessa tot. Per a mi és molt difícil separar allò tàctic de la gestió, la defensa de l’atac, el bé del mal, la llum de la foscor. Deia Julio Velasco (entrenador de voleibol argentí) que els oposats conviuen. Per poder implantar un concepte tàctic necessites arribar al cor i per a això necessites la gestió. Alejandro Amenábar va dir “vull ser flexible sense ser trencable”. Moltes vegades trobes en altres persones coses que encaixen amb tu. M’intento nodrir a tots els nivells.
Es va nodrir a Anglaterra de partits de fins a novena divisió i va compartir vagons de metro amb seguidors. D’aquell bagatge de tres mesos què es va endur a la maleta que pot implantar ara?
Moltes coses. M’ha apassionat sempre com es viu el futbol a Anglaterra i volia experimentar-ho de prop. Com em deia un aficionat, “d’11 del matí a 7 de la tarda del dissabte visc per al meu equip. Diumenge és per a la meva família”. Volia viure aquella cultura. Un altre exemple: per completar la meva formació a Espanya vaig fer el curs de direcció esportiva, de què em falta lliurar el projecte final. No és la meva intenció ser director esportiu però és una manera d’entendre millor el concepte global.
Parlava de l’ambient dels camps anglesos. L’Espanyol pateix certa desafecció pel que fa a la presència de públic. Què pot dir a la gent per reenganxar-la?
Prometre resultats seria una mentida. Però que ens hi deixarem l’ànima perquè durant el procés l’equip pugui aconseguir
Sempre en guàrdia “Potser se m’acudeixen solucions per a l’equip quan miro una pel·lícula o al cotxe”