Una victòria per a la Mia

Aleix Espargaró, amb la seva segona ‘pole’ a Montmeló i la seva filla al casc fúcsia, busca el primer triomf a casa que el catapulti al lideratge del Mundial

“La Mia és una inspiració per a mi”, explicava Aleix Espargaró a aquest diari sobre la nineta dels seus ulls, que avui fa 4 anys. Per a ella serà l’anhelada primera victòria a casa. “Per a la Mia, la meva guerrera i la meva inspiració”, va escriure Espargaró al seu casc color fúcsia, al costat del nom de la seva filla i el de l’associació CorAll Family, a la qual pertanyen els metges que van operar dues vegades la Mia d’una cardiopatia greu ja superada.

Perquè l’agraïment es converteixi en regal i dedicatòria, el pilot català de 32 anys té per fer 24 voltes de gestió de pneumàtics, d’intel·ligència, de ritme i constància. I arrencar bé, des de la pole, els primers fonaments que va posar ahir el de Granollers per ser profeta a la seva terra. Com només abans cinc pilots ho van ser a Montmeló: Crivillé, Checa, Pedrosa, Lorenzo i Marc Márquez, el gran absent.

De moment, Aleix Espargaró, el pilot més en forma de MotoGP, “en el moment més dolç de la meva carrera”, està escrivint el guió perfecte per a un diumenge gloriós. El granollerí s’ha estat carregant de raons: ha dominat tres dels quatre entrenaments, ha fet una pole estratosfèrica per 31 mil·lèsimes sobre Pecco Bagnaia i ha fet miques dues vegades el rècord absolut de la pista. Espargaró transpira confiança, seguretat i ambició. I els rivals el temen. Se’ls veu en les mirades de respecte, en les paraules de consideració.

“L’Aleix està anant rapidíssim, la seva temporada és de 10, constant i amb molts podis, i aquí té molt bon ritme”, opinava Álex Rins, 7è de la graella. Tot i que el de Suzuki advertia que la victòria avui serà molt cara, en una cursa que intueix de supervivència. “Serà per a qui gestioni millor els pneumàtics”, deia Rins, perquè amb l’asfalt a 60ºC el rendiment de la goma cau en picat si no es gestiona amb tacte. “Serà una cursa mogudeta, amb aquestes temperatures rellisca molt”, avisava el seu veí Joan Mir, 17è de sortida.

N’està advertit Espargaró, que, a més d’afinar la velocitat, s’ha estat preparant per no destrossar els pneumàtics i poder arribar amb opcions al final de cursa. L’Aprilia l’ajuda: és la moto que millor tracció té, i el circuit és dels traçats delicats amb l’adherència, molt més amb la calor d’aquest cap de setmana gairebé estival. “A Barcelona no és gens fàcil anar ràpid. El meu ritme és bastant fort, hauré de cuidar el pneumàtic posterior”, es recepta Espargaró, que veu com a principals rivals Bagnaia i