La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A curt termini, les interconnexions no resoldran el problema”
Al capdavant de Naturgy des del 2018, la primera empresa gasista d’Espanya i la tercera elèctrica del país, Francisco Reynés defensa la turbina de gas com a part de la solució en plena transició energètica. I tranquil·litza sobre el paper d’Algèria com a principal subministrador de gas d’Espanya: “El contracte és fins al 2032 i amb voluntat de les parts de renovar”.
El sector energètic està immers en una tempesta perfecta?
Seria com dir que no pot anar a pitjor, i no ho sabem, perquè fa 100 dies, abans de la invasió russa d’Ucraïna, no ens podíem imaginar on seríem ara. Cal posar-hi realisme. L’energia és al centre de molts dels debats, perquè hi ha hagut una escalada de costos i de preus molt ràpida en tots els fronts: gas, petroli, electricitat, drets de CO . I la invasió russa ens 2 ha fet obrir els ulls sobre la importància de la diversificació d’aprovisionaments. Podríem pensar que Europa té una posició energètica diversificada, i és veritat: té nuclear, centrals de cicle combinat, ha apostat per la hidroelèctrica, la solar... està entrant en l’hidrogen, i fomenta el biogàs, les interconnexions... Però si ens endinsem país a país, cadascú ha apostat per un model diferent. La necessitat d’una política energètica comuna a la Unió Europea s’ha fet encara més evident.
Com veu l’energia a Europa d’aquí a quatre o cinc anys?
Es continuarà transformant cap a una sostenibilitat més gran. I el sector energètic, com a responsable d’una part important de les emissions, ha de fer alguna cosa, ho està fent i ho ha de continuar fent. En segon lloc, el sector serà una mica més homogeni. És necessària una coordinació més gran. I, en tercer lloc, hi haurà una diversificació més gran de les fonts de subministrament d’Europa. Un 60% del gas que consumeix Alemanya o un 40% del que consumeix Itàlia venen de Rússia, però els dos països ja estan treballant per canviar-ho. A part, després d’haver viscut el que estem vivint, serem molt més conscients de la necessitat d’una garantia del subministrament. Això ens farà ser molt més realistes, més conscients del rol de certes tecnologies de generació que avui no estan tan ben vistes. Em refereixo a la turbina de gas. El gas avui el veiem com un problema, i d’aquí uns anys veurem que pot ser part de la solució. El biogàs, tots els gasos d’origen renovable i més a llarg termini, l’hidrogen, tindran un full de ruta més ambiciós. La UE ja ha identificat el biogàs com a palanca d’oportunitat. Catalunya i Espanya tenen moltíssim potencial en aquest àmbit.
La turbina de gas, que es pot fer servir perfectament amb gas d’origen renovable, i, per tant, no emet CO , té l’avantatge que si fa2 llen altres tecnologies de generació renovable, en menys de 60 minuts està disponible per donar tota la seva potència nominal. No hi ha cap altra tecnologia així.
I en termes d’interconnexions, com serà Europa?
Com més interconnexió existeixi, no només en el gas, sinó en termes generals, més es consolidarà un projecte europeu de zona comuna. El que passa és que les interconnexions requereixen coordinació i inversions abundants. Tenim moltes connexions aturades, perquè els territoris per on han de passar no hi estan d’acord o posen moltes condicions. Així doncs, pensar que a curt termini les interconnexions ens resoldran una part important del problema no és gaire realista. Després hi ha els problemes tècnics, la capacitat d’abordar aquestes grans obres. Aquesta setmana vaig estar amb el president de Nigèria, de visita a Espanya, i li preguntava pels dos grans projectes que tenen per connectar per tub el gas nigerià i portar-lo a Europa. Un, en superfície, que travessaria 13 països de l’Àfrica subsahariana fins al Marroc, i des d’allà connectaria amb Espanya. Són més de 2.000 quilòmetres, travessen països amb greus problemes polítics, terrorisme... L’altre és un gasoducte per mar, de 5.800 quilòmetres. Em va estar parlant d’inversions de 30.000 milions d’euros... Són projectes a llarg termini, un mínim de 20 anys.
A curt termini, a Espanya tenim alguns avantatges. Un és un potencial important de regasificació, i l’altre, una connexió privilegiada amb Algèria. El més important és assegurar-nos contractes
“El contracte amb Algèria no està sota sospita”
municipis de la província de Girona. Aconseguir permisos és complicat. I després del costat francès.
Davant l’alça dels preus, alguns plantegen alentir la transició energètica. Què n’opina?
Per la nostra generació i per les que venen, el compromís amb la transició energètica ha de ser total. I cap fet conjuntural no ens ha de fer perdre de vista l’objectiu a llarg termini. Dit això, fa falta pragmatisme. Per mi és molt pragmàtic no injuriar el rol del gas, per exemple. Pensar en la seva substitució total no és realista. pla d’inversió de 14.800 milions d’euros en dos àmbits: la generació d’electricitat renovable i l’adequació de les xarxes de distribució.
Hi ha hagut una sèrie d’elements geopolítics que estan interferint en la negociació de Naturgy amb Algèria per la revisió del contracte. D’una banda, un acostament polític entre el Govern espanyol i el marroquí, que a Algèria no s’ha rebut gaire bé. I, d’altra banda, Itàlia també està buscant millors condicions i ampliar el seu subministrament. Com els està afectant tot plegat? Sonatrach és una companyia molt ben gestionada, però que té com a accionista l’Estat algerià i, per tant, la presa de decisions al final té un component polític. I Algèria va dir públicament que l’acostament al Marroc s’interpretava com una decisió no amistosa, que tindria una repercussió més global.
Dit això, les nostres relacions ja fa 30 anys que existeixen i sempre han estat cordials. El contracte que tenim amb Sonatrach té dues parts: una són els contractes de preu, i l’altra, el contracte de quantitats. Aquest és de llarg termini i, com tal, ni està ni en cap moments ens han dit que estarà sospita o revisió. És a dir, que la decisió que ha pres el Govern algerià respecte a la seva interpretació del problema marroquí no necessàriament afectarà ni està afectant per a res el contracte de subministrament vigent, fins a l’any 2032 i amb voluntat de les parts que es pugui renovar.
Fins al 2032 les dues parts estan obligades?
Obligades i, a més, amb un contracte take or pay i garanties. És a dir, que tu t’has d’emportar el gas o l’has de pagar igualment. Els contractes de preus es regulen amb un acord entre les parts cada tres anys.
Es fa així per la volatilitat a què estan sotmesos els preus, ja abans de la crisi actual. La renegociació del contracte per al període que va des del gener del 2022 fins al desembre del 2024 la vam començar a treballar des del novembre del 2021. I això no té res a veure amb la invasió d’Ucraïna ni amb el Marroc. Ja es treballava, però posar-se d’acord en un escenari de preus com l’actual no és fàcil, perquè les referències van canviant dia a dia.
Però Algèria va avisar que el preu pujaria.
Sí, el primer executiu de Sonatrach va dir que pujarien. Però en vista de com evolucionen els índexs és evident. Ningú no dubta que el gas avui és més car que els últims tres anys.
I la competència d’Itàlia hi influeix?
Itàlia té un avantatge, i és que el gasoducte que l’uneix a Algèria no s’havia fet servir a un 100% de la seva capacitat. Això els ha donat una possibilitat de contractar volums addicionals. En el nostre cas, el tub de connexió, el Medgas, va al màxim. El que sí que hem fet és posar en marxa una nova estació de compressió, que permet augmentar-ne la capacitat.
Però Algèria també té les seves limitacions per al subministrament. El primer coll d’ampolla és la seva capacitat d’exploració i extracció. I els últims anys, no només Algèria, sinó el món del gas, ha invertit poc, perquè els missatges que li estàvem llançant des de la UE era que prescindiríem molt ràpid del seu gas.
Està definint un escenari en què el proveïdor ara té la paella pel mànec.
El poder de negociació dels que tenen el recurs escàs, en aquest cas el gas, és més gran del que havien tingut en altres moments. Ara volem fugir d’haver de negociar amb algú que té les primeres reserves de gas del món (Rússia).
Amb això, estan condemnats a patir una important pujada del preu, no?
Jo diria que el món està condemnat al fet que els preus del gas siguin superiors els pròxims anys. Estem treballant perquè la pujada no sigui molt important, per traslladar-la així als nostres clients.
I en aquest context, el Govern espanyol dissenya un mecanisme que limita el preu del gas per reduir la factura de la llum....
Un marc de preus elevats no és bo per a ningú. Ni per al consumidor ni per a les companyies, perquè es diu molt que tot això repercutiria d’una manera desmesurada en els beneficis de les companyies i perjudica la reputació. Tampoc no és bo per als governs i per als reguladors.
I com es pagarà la diferència entre el preu real i el que fixa el Govern central?
La factura inclou molts més factors que el cost de l’energia. El preu baixarà per l’energia, però hi haurà d’haver un càrrec a tothom, en què es compensi el cost real del gas. Però el cost net de tota la factura baixarà, estimem que al voltant d’un 15%.
Què opina d’aquest sistema?
Intervenir un mercat té molts efectes col·laterals i, encara que tingui una justificació a causa del desorbitat preu, totes les conseqüències són difícils de preveure.
L’opinió pública té la impressió que les companyies energètiques s’estan enriquint...
No és així, i aquí hi ha els nostres resultats. Si hi hagués hagut tots aquests beneficis caiguts del cel dels que es parla, haurien estat infinitament millors. Perquè estem en una conjuntura molt complexa, amb uns preus d’aprovisionaments incerts, com he explicat abans per Sonatrach, amb uns costos del CO pujant. En el cas de 2 Naturgy, hem fet dues accions de compromís social. Una és una tarifa elèctrica a preu fix per tres anys a 65 € el megawatt al setembre, i fa poc, una tarifa de gas a 55 € megawatt per a la indústria per tres anys. Demostrem el nostre compromís i sensibilitat social.
S’ha parat el projecte Géminis de divisió de Naturgy en dues companyies?
No. Géminis té un racional estratègic clar, que va començar amb la regulació fa molts anys, que t’obliga a separar transport i distribució i aïllar les activitats de distribució respecte a la resta. I això per una directiva europea. En segon lloc, el perfil de risc d’aquestes dues activitats no hi té res a veure, ni tampoc la capacitat de palanquejament, o la mena d’inversor a qui li pot agradar una o una altra activitat. Treballar manera separada té tot el sentit. Ara bé, nosaltres vam anunciar el començament del projecte, no vam fixar una data en concret, i deu dies després Rússia va envair Ucraïna. Sempre vaig dir que l’execució del projecte estaria subjecta als mercats, a la conjuntura i a les agències de ràting, però hi continuem treballant, no hem parat. ●
Més coordinació “La necessitat d’una política energètica comuna a la UE s’ha fet més evident”
Els pròxims anys “El món està condemnat a la pujada contínua dels preus del gas”
Interconnexions “La connexió amb Nigèria és un projecte molt a llarg termini, un mínim de 20 anys”
Midcat “Tècnicament podria estar en tres anys, però obtenir els permisos locals és complicat”
Transició energètica “Per a la nostra generació i per a les que venen, el compromís ha de ser total”