La Vanguardia (Català-1ª edició)
La baixa execució de la inversió de l’Estat culmina dècades de retards
Catalunya no té grans projectes de futur tret del de la xarxa de Rodalies
A les pàgines de La Vanguardia del 21 de febrer del 2009 es va explicar el pla de Rodalies de Catalunya aprovat pel Consell de Ministres del president José Luis Rodríguez Zapatero, que preveia gastar 4.000 milions d’euros per construir 25 quilòmetres nous de vies, desdoblar 80 quilòmetres i construir nou estacions. Encara no s’ha fet ni un sol quilòmetre nou ni s’ha desdoblat res i només s’ha aixecat una de les nou estacions previstes. De fet, una de les
Són 9,2 quilòmetres d’autovia i 1,8 de via fèrria
230 milions
DYu PtYu eNxt Y( U+eN,er acabat e& 2018 &a *re, s - actua& .s que ( s gu f (s a& 2030, s ( h ha c (trate *s. últimes grans obres rellevants de Rodalies a Catalunya és dels anys 70, quan es va portar el tren a la vella terminal de l’aeroport i des del segle passat amb prou feines hi ha hagut projectes rellevants.
En la informació adjunta es detallen una quinzena d’obres emblemàtiques amb retards, alguns de dècades. Per això la baixíssima execució pressupostària de l’Estat el 2021 a Catalunya (36%) ha provocat una nova tempesta política augmentada pel fet que a Madrid l’execució hagi estat del 184%. En euros significa que la comunitat madrilenya va rebre 2.086 milions, gairebé el triple que Catalunya, on van arribar-ne 740.
Tot i que el Ministeri de Transport que dirigeix Raquel Sánchez dona la culpa a la baixa licitació del 2020 per la pandèmia, fonts consultades expliquen que el problema de base és que els pressupostos de l’Estat s’“inflen” de manera artificial per complir amb els compromisos polítics però després no es posen els mitjans tècnics i humans per executar-los. Des del ministeri confien a capgirar la situació aquest exercici. Posen com a exemple que a Rodalies l’any passat es van licitar 600 milions i aquest 525 milions fins al maig. Després de la licitació, en uns quants mesos es comencen les obres.
El director del servei d’estudis de la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira, afirma que és normal que s’executi un 80% o un 90% i afegeix que quan s’està per sota del 50% –com és el cas de Catalunya– sovint es deu al fet que els pressupostos estan sobredimensionats respecte als mitjans. El que passa a Catalunya – afegeix– és que la sèrie històrica mostra execucions pressupostàries baixes sempre: del 60%. Mostra un problema estructural independentment de qui governi i que es dona tant en carreteres com en ferrocarril.
La Cambra Oficial de Contrac
El 2018 (16 anys després de redactar el projecte d’integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat) arrenca el projecte. Les obres es van posar en marxa l’any passat
La inversió és de 177,5 milions, però arriba als 200 milions comptant les obres addicionals al projecte tistes de Catalunya (COCC) fa anys que analitza les dades i ha detectat que els pressupostos efectivament s’“inflen” de manera artificial un any darrere l’altre amb la mateixa obra que mai s’arriba a executar. A l’autovia orbital B-40 el cost final estimat de l’execució és de 264 milions, però s’ha pressupostat tantes vegades sense que s’hagi arribat a fer que si se sumen els 15 pressupostos en què ha aparegut donen una dotació de 1.337 milions. Aquesta dotació fictícia multiplica per cinc el cost real. “Hi ha una espècie d’engany perquè surt una obra que s’ha de dur a terme en quatre anys a 15 pressupostos diferents”, diu Joaquim Llansó, president de la COCC. “És un problema d’ineficiència total”.
Òbviament també hi ha raons polítiques. Fonts del sector recorden que els nous accessos ferroviaris als aeroports de Barcelona (terminal nova) i Madrid anaven si fa no fa paral·lels, però quan va arribar la crisi immobiliària del 2008, el govern de Mariano Rajoy va optar per paralitzar el projecte del Prat però no el de la capital. Avui a Barajas tenen la infraestructura en funcionament i a Barcelona no.
De cara a aquest any, perquè Catalunya pogués recuperar el que no s’havia gastat l’any passat s’hauria d’executar un 160% del pressupost. Un dels problemes per aconseguir-ho és que Catalunya manca de grans projectes d’inversió més enllà del pla actual de 6.000 milions de Rodalies. Havent renunciat a l’ampliació de l’aeroport del Prat no hi ha on poder gastar més d’uns 1.000 milions a l’any. Aquesta circumstància agreujarà la bretxa amb Madrid perquè allà sí que s’han posat d’acord en l’ampliació de Barajas. Pel que fa a les carreteres no hi ha grans projectes rellevants perquè no es preveuen noves autovies a Espanya fins que no es defineixi l’anunciat model de pagament per ús estatal. ●
Després de 20 anys no s’ha posat en servei ni un sol quilòmetre
Es preveu que entri en funcionament el 2025
Pendent de redacció d’estudis informativa.
Per a &a resta de tra s ( h ha ca&e(dar . La (,ers - *re, sta .s de 650 & (s
L’adaptació de l’ample europeu en la línia fèrria del corredor mediterrani s’anuncia el 2012
Els subtrams Vila-SecaCastellbisbal, CastellóVandellós i el ramal de Tortosa estaran a punt a partir del 2024
La (,ers - *re, sta .s de 425 & (s