Analitzant

del sector de l’automòbil es parla sobretot dels cotxes elèctrics. Molts fabricants de cotxes asseguren que a partir del 2030 (de vegades ho allarguen al 2035) tots els cotxes que fabricaran seran elèctrics. Els polítics també ho confirmen. Però a tots els països del món els costa de crear xarxes de carregadors elèctrics que facilitin una ràpida recàrrega de les bateries a tot el país (o un canvi de bateria). En general la premsa sembla que està molt a favor del cotxe elèctric. Però de moment, encara que ha aconseguit que se’n parli molt bé, no està portant gaire gent a comprar-se un elèctric. Una cosa que podria passar és que de sobte tots comencéssim a comprar cotxes elèctrics a gran velocitat. Sovint els humans reaccionem així. Amb els cotxes queda una gran qüestió: si ens en comprem un d’elèctric, què fem amb el de combustió? Probablement volem que se’l quedi el concessionari, que ens el pagui bé i això rebaixi el preu del que ens comprem. Com funcionarà el mercat dels cotxes de segona mà?

No cauran força els preus dels de segona mà no elèctrics? Si a més hi ha governs que diuen que a partir d’una data ja no es podran utilitzar els no elèctrics, qui els comprarà un any o dos abans? Podria ser que haguéssim d’exportar els cotxes usats a l’Àfrica o a l’Índia on tots volen un cotxe però tenen pocs diners per comprar-lo i ara com ara no estan obsessionats amb la “sostenibilitat”? Una cosa és que només comprem cotxes elèctrics però una altra és què passa amb els usats i amb les gasolineres. Ho hem de pensar, explicar i potser legislar.

És un tema complicat que hem de

Quan només comprem cotxes elèctrics, què se’n farà dels de segona mà i les benzineres?

seguir amb molt de compte com a consumidors, proveïdors de serveis (finançament, logística, lloguer de locals) però sobretot com a empresaris del sector (fabricants de cotxes, proveïdors de components, proveïdors de combustibles, concessionaris). Pensem, compartim, negociem i acordem.