La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més immigrants que mai
El govern Johnson estimula l’arribada d’asiàtics per substituir els europeus
Si no vols caldo, dues tasses. Un dels propòsits fonamentals del Brexit va ser “controlar les fronteres” i reduir la presència d’estrangers al Regne Unit, amb l’argument que feien baixar els salaris i creaven pressió sobre els serveis socials. Sobre aquesta premissa Boris Johnson va guanyar la majoria absoluta. Però a l’hora de la veritat el resultat de la sortida de la UE ha estat al contrari, i al país arriben més immigrants que mai, tant legals com il·legals.
Un efecte bumerang, incapacitat del Govern per tancar les portes per molt que ho intenti, necessitats econòmiques o potser cinisme polític, i allò de reduir la immigració va ser un simple lema per entabanar la gent i aconseguir el Brexit, igual que la promesa que el cop de porta a Europa estalviaria 400 milions d’euros setmanals que es podrien dedicar a millorar la sanitat. O no han aparegut per enlloc o s’han dedicat a una altra cosa, perquè hi ha sis milions de britànics fent cua per a operacions (rècord històric), i Johnson ha apujat les taxes de la Seguretat Social perquè el sistema no es col·lapsi del tot.
El més probable és que una barreja de tot plegat. El propòsit de Johnson sempre va ser conquerir el poder, per a la qual cosa necessitava obtenir el vot d’exlaboristes culturalment conservadors, oposats a la immigració, i neutralitzar l’extrema dreta (el partit de Nigel Farage). Però una vegada a Downing Street, la impressió de controlar les fronteres imposant un sistema de punts per obtenir visats és més important que no pas les xifres concretes de quanta gent arriba i se’n va. I les enquestes indiquen que el tema s’ha desactivat políticament i ha deixat de ser un dels principals temes de preocupació.
La realitat, tot i això, és que els últims dotze mesos el Govern ha ofert visats a un milió d’estrangers –una tercera part més que abans de la pandèmia– per viure i treballar legalment al país (entre ells 110.000 habitants de Hong Kong), a més de 15.000 persones se’ls ha concedit l’asil polític, i unes 10.000 més han arribat il·legalment, la majoria en llanxes a través del canal de la Mànega, unes xifres a què no s’havia arribat mai. Encara que en plena crisi del cost de la vida la immigració no preocupi tant com altres coses, un important sector de votants i diputats estan francament desencisats i enfadats.
Xifres de l’Oficina Nacional d’Estadístiques revelen que la immigració neta va arribar l’últim any a la xifra de 239.000 persones, la majoria procedents d’Àsia i, sobretot, el subcontinent indi. Fins a 193.000 ciutadans de països de la Unió Europea van marxar, per 181.000 que van arribar, un dèficit de 12.000.
Les últimes setmanes, a la recerca del vot nacionalista anglès i per contrarestar l’escàndol del partygate, Johnson ha anunciat una sèrie de mesures populistes, com ara la privatització del Canal 4 de televisió, l’adopció de les mesures imperials de pes i altura (lliures, unces i polzades en comptes de quilos i centímetres), una llei que li permeti ignorar el protocol d’Irlanda del Nord (que figura en els acords comercials
Una de cada de cinc feines la fa un estranger, mentre que cinc milions de britànics demanen ajuts socials
L’últim any se n’han anat del país més ciutadans de la Unió Europea dels que hi han arribat
del Brexit) i la tramesa d’alguns sol·licitants d’asil a Ruanda. Carnassa per a la ultradreta.
El propòsit és mirar de neutralitzar la realitat de les dades, que demostren que, després del Brexit, més estrangers que mai han obtingut el permís de residència permanent, i que tres de cada quatre sol·licituds d’asil polític han estat acceptades, en bona part perquè, després de la sortida de la UE, el Regne Unit ja no pot invocar els acords de Dublín. Aquest protocol li permetia denegar sol·licituds i enviar els demandants al primer país europeu on havien posat el peu.
Han obtingut l’asil un 95% dels sirians que l’han demanat, un 97% dels eritreus, un 95% dels sudanesos, un 91% dels afganesos i un 88% dels iranians, els percentatges més alts en més de dues dècades. Però no pas perquè s’hagi estovat de sobte el cor de Johnson, sinó perquè legalment no ha pogut rebutjar més sol·licituds amb el vell argument que no es tracta de perseguits polítics sinó de refugiats econòmics, i perquè a la Gran Bretanya falta mà d’obra. Molts dels asiàtics es posen a treballar en negocis familiars o en investigació i tecnologia, però no són substitut per als paletes polonesos, els jardiners búlgars, els camioners romanesos i els cambrers espanyols, francesos i italians. Més d’un milió d’europeus que se’n