Més d’un milió d’europeus que se’n van anar amb la pandèmia no han tornat

van anar amb la pandèmia no han tornat. En el sector de l’hostaleria falta tanta mà d’obra que molts hotels i restaurants no poden operar al cent per cent, i aquests dies la manca de personal en l’aviació ha provocat el col·lapse dels aeroports i ha obligat a anul·lar centenars de vols.

Els Estats Units i altres països també pateixen un problema de falta de treballadors (la pandèmia ha provocat nombroses jubilacions anticipades i ha fet que molta gent es replantegi la carrera i les prioritats a la vida), però a la Gran Bretanya el Brexit ha agreujat encara més aquest fenomen. Hi arriben nombrosos immigrants, però no pas per als llocs de treball que hi ha més necessitat de cobrir.

Malgrat que oficialment la taxa d’atur és d’un 5,5%, l’estadística és enganyosa perquè només inclou els que busquen feina activament i no pas els centenars de milers de britànics que després de la pandèmia han abandonat el mercat laboral, el percentatge més alt des dels anys setanta.

Més de cinc milions de persones, tants com tota la població d’Escòcia, reclamen subsidis a l’Estat (un 26% a Blackpool, un 22% a Hartlepool, un 22% a Manchester), perquè consideren que els surt més a compte estar a l’atur que no pas percebre un salari mínim en una empaquetadora o un call center, i pagar uns impostos que són els més alts en set dècades. L’obligació de presentar-se periòdicament a la Seguretat Social per demostrar que es treballa almenys nou hores a la setmana (requisit per percebre els ajuts) és més teòrica que real.

Boris Johnson no és conegut per ser un home que compleixi les promeses, ni a les seves dones, ni a les seves amants, ni als amics, ni als socis i aliats polítics, ni tampoc als votants. Va dir que reduiria la immigració a desenes de milers a l’any, i són centenars de milers, més que mai. Va garantir que controlaria les fronteres, i només des de començament d’any han arribat en pastera tants sol·licitants d’asil com en tot el 2021. Una de cada cinc feines la fa un estranger. Molts anglesos ara es pregunten: i què se n’ha fet del Brexit? ■