La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rebel·lió contra el ‘franglais’
França intenta resistir-se a la imparable penetració de la llengua anglesa
La llengua és una qüestió política, de poder. Així ho entén França, des de fa molts anys, i per això intenta resistir-se, amb èxit desigual, a la imparable penetració de l’anglès i a l’aparició d’un idioma mestís, l’anomenat franglais, sobretot en àmbits com ara l’economia, la tecnologia, la ciència o l’esport. L’última batalla per la puresa lingüística ha estat la recent decisió del Ministeri de Cultura d’imposar termes francesos al puixant sector dels videojocs. Així, en lloc de progamer hauran de parlar de joueur professionnel. Un streamer serà un joueur-animateur en direct. Cal veure si, a la pràctica, s’imposen aquests termes francòfons en un argot que ja fa anys que està estès a escala planetària.
La defensa de l’idioma propi enfront de les ingerències foranes és una expressió més d’una filosofia nacional molt consolidada que posa molt d’èmfasi en l’autonomia estratègica de França, en la seva llibertat de maniobra en el concert de les nacions. Va ser aquest esperit el que va portar el general De Gaulle, fa més de seixanta anys, a crear una força de dissuasió nuclear i una indústria armamentística independents. Amb matisos, aquella política s’ha mantingut fins avui, tant si ocupava l’Elisi un president de dretes com d’esquerres. Forma part de l’ADN col·lectiu.
Potser l’actual president, Emmanuel Macron, per una qüestió generacional i de formació, és el menys rígid en la qüestió idiomàtica. Cap altre cap d’Estat no s’havia espavilat amb tanta facilitat en anglès. Li agrada parlar de França com a país innovador, una start-up nation. La conferència anual per atreure inversió estrangera es denomina, en anglès, Choose France (trieu França).
La nova ordenança sobre els videojocs ha arribat pocs mesos després d’un informe de la prestigiosa Acadèmia Francesa que alertava de la situació crítica del francès davant l’allau d’anglicismes en la comunicació de les institucions i organismes públics, de les universitats, museus i empreses. L’estudi denunciava sovint que ha deixat d’aplicar-se la llei Toubon, del 1994, que fixava multes d’entre 135 i 750 euros a les persones que contravinguessin l’obligació de fer servir el francès en anuncis, inscripcions i documents de diversa mena. La sanció es podia elevar a 3.750 euros, en casos greus i reincidents, per a les persones jurídiques.
La imposició del francès en tot el territori, amb l’escola pública, han estat instruments fonamentals, des de la Revolució Francesa, per enfortir l’Estat unitari i de la consciència nacional. Encara avui és motiu de tensió periòdica el desig de les minories bretona, basca, catalana, alsaciana, occitana i corsa d’ensenyar les seves llengües a les escoles. Macron ha distingit de vegades de manera molt clara, al·ludint a Còrsega, entre el bilingüisme i la cooficialitat. El primer l’accepta; la segona, no. Considera que la llengua de la república és el francès, un punt no negociable.
La influència angloamericana genera un recel especial en l’Acadèmia Francesa, els membres de la qual són anomenats “els immortals”. Fundada pel cardenal Richelieu el 1635, l’acadèmia és la guardiana de les essències. En una entrevista recent amb Le Figaro, la secretària vitalícia d’aquesta institució, Hélène Carrère d’Encausse (eminent historiadora, especialista en l’URSS i Rússia, de 92 anys) va alertar del “perill de mort” que suposa el franglais. Segons ella, és “una aberració” i “una abdicació” que s’accepti amb tanta lleugeresa la invasió de termes angloamericans en el vocabulari científic, de la cultura i de la informació. A l’acadèmia la indigna, per exemple, que la filial de baix cost de la companyia estatal de ferrocarrils es digui Ouigo, genuí franglais, ja que es pronuncia igual que we go. A parer de Carrère d’Encausse, aquest ús massiu de l’anglès provoca una fractura social i generacional, i allunya encara més les elits de la resta de la societat.
L’edat, el nivell acadèmic i la renda influ
Les noves normes per afrancesar l’argot dels videojocs són l’última batalla de la puresa lingüística
eixen en una tolerància més o menys gran del franglais. Segons una enquesta, dos terços dels francesos són partidaris d’una llei que garanteixi l’ús de l’idioma propi en la societat. Pel que fa a l’ús de l’anglès en la publicitat, els més indiferents són els quadres superiors i els de menys de 39 anys. Els més hostils són els més grans de 70 anys i els que no tenen títol universitari.