La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les presses van perjudicar Susana Díaz?
L’esquerra hauria obtingut majoria absoluta autonòmica amb el resultat de les generals de l’abril o el novembre del 2019
PROJECCIÓ DELS RESULTATS DE LES GENERALS DEL 2019
Projecció dels resultats de les generals de novembre del 2019 sobre unes d’autonòmiques
PSOE
UP
PP
VOX
Cs
RESULTATS DE LES AUTONÒMIQUES DEL 2018 amb les legislatives de l’abril d’aquell mateix any?
Per descomptat, tampoc no és possible respondre categòricament a aquesta pregunta, però els resultats de les generals del 2019 a Andalusia ofereixen alguna pista. De fet, el PSOE andalús va apostar sovint per celebrar conjuntament autonòmiques i legislatives per beneficiar-se de la mobilització afegida que suposaven les generals.
En qualsevol cas, si els resul
MAJORIA DE SUFRAGIS PER PROVÍNCIA
En les eleccions generals del 2019
Esquerra
Huelva
Sevilla
Empat
Còrdova
Centre i dreta
Jaén tats de les dues cites haguessin estat semblants als que va obtenir l’esquerra a les generals de l’abril del 2019 a Andalusia, aquesta comunitat no hauria canviat de mans, com sí que va passar el desembre del 2018. Ara bé, com que el PSOE andalús ha anat obtenint menys vots a les autonòmiques que no pas a les generals, un escenari més versemblant seria el de les legislatives del novembre del 2019, que va registrar un descens del Partit Socialista i Unides Podem, paral·lelament a una lleu alça del bloc compost per PP, Vox i Ciutadans.
Doncs bé, ni en aquest supòsit –que va atorgar gairebé un punt i mig més en quota de vot al centre i la dreta (49%) en el conjunt d’Andalusia– hauria perdut l’esquerra (amb un 47,7%) la majoria a la Cambra andalusa. Pels pèls, però PSOE i Podem haurien sumat 55 escons dels 109 que componen la Cambra de l’Hospital de les Cinc Nafres. Al seu torn, PP, Vox i Ciutadans haurien reunit 54 diputats, tot i que amb un repartiment molt diferent del del 2018.
A les autonòmiques del desembre d’aquell any, la correlació entre blocs va deixar un avantatge de gairebé sis punts al centre i la dreta (més d’un 50%),
El vot a Andalusia
El vot del 10-N hauria donat 42 escons al PSOE i 13 a Podem; és a dir, 55 sobre els 109 de la Cambra andalusa
davant els partits d’esquerra (44,1%). I això es va traduir en un avantatge de nou escons per al bloc conservador, que es va situar quatre diputats per sobre de la majoria absoluta del Parlament.
Això sí, el 2018 Ciutadans trepitjava els talons al PP (21 escons davant 26), amb Vox com a tercera força (12 diputats). En canvi, amb l’hipotètic resultat del novembre del 2019, hauria estat Vox (23 diputats) el que trepitjaria els talons al Partit Popular (24 escons), mentre que Cs només hauria sumat set escons.
L’esmentada hipòtesi contrafàctica, construïda sobre els resultats de les generals del novembre del 2019, amaga un últim enigma. Com hauria estat possible que, amb menys vots, l’esquerra hagués sumat més escons? L’explicació està en els antagònics resultats provincials. Per exemple, a Almeria –on el centre i la dreta van reunir més d’un 60% dels vots– i a Granada, Màlaga i Cadis, el Partit Popular, Vox i Cs haurien sumat almenys un escó més que PSOE i Podem. Però a Còrdova –que reparteix una xifra parella de diputats–, els dos blocs haurien empatat. I a Jaén i Huelva l’avantatge hauria estat per a l’esquerra, el resultat de la qual a Sevilla (quatre escons més que la dreta) hauria estat clau per amarrar la majoria absoluta. El problema de la història és que no es pot reescriure. ●