El partit, per a qui el treballa

Els límits de la política virtual van ser visibles dissabte a Argelers, on Junts va celebrar la primera part del seu congrés, que ha fet oficial el pas al costat de Carles Puigdemont, que plega de la presidència, però continuarà –ningú en dubta– com a líder referencial d’aquest espai. La política virtual, encarnada en el barroquisme de Laura Borràs, va topar amb una evidència: el partit, per a qui el treballa.

Una cosa són els entusiasmes efervescents de les xarxes socials i una altra la complexitat de gestionar lleialtats en un projecte polític. La presidenta del Parlament i alguns aspirants a càrrecs orgànics de la seva corda van rebre un avís sever a les votacions: Borràs va quedar tercera (no s’ho esperava) i el regidor de Badalona que proposava per a la secretaria d’organització no va aconseguir els vots suficients per integrar-se a l’executiva, per bé que podria acabar entranthi, si els concernits acorden saltar-se les regles fixades. Jordi Turull, encarnació de l’escola convergent adaptada al procés, va exhibir musculatura i va enviar un senyal importantíssim: en aquest nou tàndem, l’exconseller i ex pres polític és qui sap com funciona el vehicle. Les bases van detectar que no es podia fer broma amb les coses de menjar. En coherència amb això, un dels més votats va ser el conseller Giró.

Una veu veterana de la casa em va resumir així el que havia passat dissabte a l’emblemàtica localitat nord-catalana: “La militància ha deixat clar que volem tenir un partit que compti i no un club de fans”. Ni club de fans, ni moviment, ni plataforma, ni res original: un partit com els de sempre, amb voluntat de poder. I de fer partit en sap un munt Turull, el nou secretari general. Ho va aprendre a l’antiga Convergència de Pujol i Artur Mas, ho va viure també des de l’interior de l’administració autonòmica, des de ben jove, i observant com dirigents tan eficaços com Felip Puig es treballaven a fons cada militant i cada secció local. En canvi, la nova presidenta de Junts té molta gràcia fent tuits i selfies però ho desconeix tot del funcionament d’un aparell polític.

Quan Turull va renunciar a un congrés de confrontació vam assenyalar que havia acceptat moltes exigències de Borràs perquè tenia por que li passés el mateix que va viure Damià Calvet quan va competir contra “la filla del Primer d’Octubre” en primàries. Va sobrevalorar el poder de la seva rival. Borràs ha perdut part de la màgia que la va convertir en la musa de la hiperventilació? La seva situació processal per l’afer dels contractes a la Institució de les Lletres Catalanes li pot haver passat factura, i també el seu paper en el cas Juvillà, on va quedar en evidència que una cosa és predicar la desobediència i una altra és jugar-se el coll de debò.

Es conjura del tot el perill de l’antipolítica a Junts? Ho veurem quan la militància voti si cal mantenir o no l’acord de Govern amb ERC. Imitar la CUP té els seus riscos, Turull ho sap.

Borràs ha perdut part de la màgia que la va convertir en la musa de la hiperventilació?