La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alta consciència mediambientalista
Des del 1973, les Nacions Unides impulsen cada 5 de juny el dia mundial del Medi Ambient. Mig segle enrere, la consciència mediambientalista estava molt menys estesa que ara. També eren molts menys els problemes relatius a la crisi climàtica. Ara, en canvi, són palesos i molt greus i exigeixen una resposta decidida i sostinguda, si de debò es vol evitar que el planeta continuï escalfant-se a un ritme que compromet el futur dels éssers humans i de la natura, que s’extingeixin al voltant d’un milió d’espècies ara en perill o que la contaminació continuï enverinant la Terra fins a fer-la inhabitable.
El panorama és més que preocupant. Aquesta seria la mala notícia. La bona és que la insuficient resposta institucional i industrial a aquesta crisi, que amenaça de fer-la irreversible a escala global, contrasta poderosament amb la conscienciació popular sobre la necessitat d’afrontar-la amb empenta i celeritat.
Aquest és, si més no, el missatge que es desprèn d’un estudi patrocinat a Espanya per la Fundació BBVA, en el qual van participar 4.500 persones de més de 15 anys, durant el segon semestre de l’any passat. La principal conclusió que podem treure d’aquesta macroenquesta és que l’interès pel medi ambient i els valors mediambientals està ara mateix profundament arrelat en la societat espanyola i que ja té reflexos tangibles en les conductes de moltes persones.
Les xifres i els percentatges recollits en aquest estudi són concloents. El 80% dels espanyols consideren greus els problemes del medi ambient i, també, que aquests problemes estan científicament acreditats (84%) i que són atribuïbles a l’activitat humana (80%); estan convençuts (9,2 en una escala de 10) que cal preservar la Terra, i és per això que miren de contribuir amb les seves conductes personals –practicar el reciclatge, evitar l’ús de les bosses de plàstic, limitar el consum d’aigua i energia, fins i tot a costa de sacrificar cert nivell de confort propi– a la lluita contra la crisi climàtica.
És satisfactori que la consciència social avanci en aquest terreny i en aquesta direcció. I és imprescindible que les administracions públiques mostrin més afany a l’hora d’implementar les polítiques adequades i coordinar-les a escala global. En primer lloc, perquè estem realment davant una emergència. I, en segon lloc, perquè els que dirigeixen la societat han de fer cas de les inquietuds i les reclamacions dels ciutadans. ●
Les autoritats han de redoblar esforços en la lluita global contra la crisi climàtica