Indefensos

T’has passat mitja vida pagant un pis amb sang, suor i llàgrimes. Que difícil ha estat de vegades arribar a final de mes, assumir tots els pagaments, ajustar per aquí i per allà. Però ho has aconseguit, tens motius per sentir-te orgullós: treballar dur ha tingut recompensa. És casa teva, sí, la teva llar. Quina agradable sensació no haver d’estar pendent d’aquella maleïda lletra mensual. Encara que lamentablement no pots estar del tot tranquil. Porta blindada, alarma... Protegeix-te. No d’un possible robatori, no, sinó d’una possible okupació.

Resulta que te’n vas quinze dies al poble, a gaudir dels teus i dels teus records, i quan tornes tens una família vivint a casa teva. Què fas? Poca cosa. La indefensió a Espanya, on l’augment dels pisos ocupats és un escàndol, és total i absoluta. Poses una denúncia, però l’assumpte es pot arribar a resoldre en tres anys. I això amb sort.

Què és això de ficar-se en una casa aliena per la força i contractar un advocat per viure-hi?

De sobte, t’has quedat sense la casa que t’havia costat tant pagar o, pitjor, que encara estàs pagant al banc. I ara, què pots fer? sense casa i sense opció de recuperar-la en un termini raonable, toca buscar un lloc on viure mentre continues pagant l’aigua i la llum del pis que t’han ocupat, la teva propietat. si no ho fas, et denuncien. És demencial i terrible, però passa.

En altres països, com Alemanya, no estan per ximpleries. En vint-iquatre hores tens els inquilins forçosos fora de casa.

Aquí els nostres polítics no es posen d’acord per legislar en condicions aquest disbarat. És cert que hi ha persones que no tenen un lloc on viure. I cal ajudar-los, sens dubte. Però per a això hi ha els serveis socials dels ajuntaments i de les comunitats autònomes, per buscar-los un lloc adequat. Els pisos de protecció oficial són per donar un espai digne a tots aquells a qui els seus ingressos no els permeten llogar o comprar.

Què és això de ficar-se en una casa aliena per la força, canviar el pany i contractar un advocat per viure allà? Ja n’hi ha prou. No permetem que aquells que han treballat tota la vida per tenir un habitatge, o que fins i tot han aconseguit una segona residència, es quedin sense gaudir de l’esforç de tota una vida. ●