Sacerdot, estudia la resposta als abusos

Jordi Pujol Soler

Ja parles d’una altra manera.

Escolta víctimes com a part de la seva feina?

Quan et dediques a això t’acaba tocant. si un sacerdot és a tir, la gent ve. M’estava en una església bastant gran a Chicago i tenia hores de confessionari i els vaig acompanyar durant l’any que vaig ser allà. No és fàcil escoltar, ho donem per fet però se n’ha d’aprendre. En això és un tipus d’escolta diferent, és fer-se càrrec de la persona. Viure això sol és molt dur. Molts et diuen que no busquen diners, sinó una comunitat que aculli, que escolti i que reconegui la responsabilitat que té.

El problema no és únicament que s’hagi evitat ser transparent amb el públic, sinó que també s’ha fet molt difícil compartir informació entre diòcesis. La transparència ha de ser també interna. s’han de fomentar fluxos de corresponsabilitat en aquesta estructura jerarquitzada. si no et deixes aconsellar, veus la resta com a inferiors. Això és el clericalisme o l’elitisme que s’ha posat en evidència en diverses crisis, com als EuA o a Xile. Però també hi ha una falta de transparència externa quan es tracten els fidels d’altres diòcesis com a nens, es diu que els draps bruts es renten a casa i es tem el perill d’un escàndol. No volem escandalitzar, és cert, però quan això es repeteix i es fa una pilota tan gran, fins que no peta no te n’adones.

Per què en ocasions l’Església ha hagut d’esperar que siguin els mitjans de comunicació els que en destapin els abusos? The Boston Globe va ser una realitat que ens van llançar a la cara perquè l’estàvem amagant. Va ser un equip que hi va ajudar. Però no oblidem que qui desem

Transparència “Estem aprenent que les víctimes no són un problema ni una amenaça”

mascara McCarrick –un excardenal expulsat del sacerdoci per abusos– va ser l’Església. La diòcesi de Nova york, l’Església mateixa, que va convocar una roda de premsa. Em diràs que a Espanya o Polònia s’hi han vist resistències, sí, però són resistències