La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’agonia d’una joia modernista
La insistència veïnal aconsegueix salvar un abandonat quiosc centenari al Guinardó perquè recuperi el seu ús original com a lloc de venda de begudes
Després d’esquivar els seus carrers costeruts, a l’entorn del parc del Guinardó s’amaga una joia arquitectònica poc coneguda i inusual. un quiosc modernista. Avís per a visitants. Està tapiat des de fa anys en un estat actual deplorable i atapeït de grafitis. Aquesta edificació abandonada es troba a la plaça Font d’en Fargues, al costat de la font que dona nom a aquest tranquil barri muntanyós, de poc més de 9.000 habitants repartits en uns escassos 0,7 km2.
El quiosc data del 1900 amb una protecció patrimonial D com a bé d’interès documental. Va ser un dels primers encàrrecs fets a l’arquitecte Roc Cot i Cot, que també va exercir el càrrec d’arquitecte municipal a Berga, Ginorella i Puig-reig. A la teulada, avui dia coberta de fulles, s’observen unes quantes de les peces que formen el trencadís d’inspiració mossàrab, fetes les primeres dècades del segle XX per la ja desapareguda fàbrica de rajoles Pujol i Bausis, referent del sector de la ceràmica a Catalunya. Aquesta instal·lació es va convertir en restaurant després de concedir-se la corresponent llicència el 1979, fins que va tancar, i després de diverses ocupacions il·legals l’Ajuntament va procedir el 2011 a fer caure les construccions més noves.
A escassos metres, la font amb gruta, envoltada amb una tanca, tampoc no viu el seu millor moment. Antigament va ser un punt popular amb la celebració durant el segle passat de les anomenades fontades, reunions socials en un entorn natural acompanyades d’un pícnic i de vegades de música. De la seva aigua es diu que destacava per la bona qualitat, i la font tenia cert renom. A començaments del segle XX, Pere Fargas i Montserrat Casanovas van començar els tràmits per a la seva comercialització sota la marca Agua Fargas. Per això, aquest emplaçament es va construir en una planta embotelladora, en què s’omplien garrafes de fins a vuit litres. Actualment, la instal·lació també està molt deteriorada i atapeïda de grafitis.
Els veïns i uns quants usuaris a les xarxes socials, com ara El Boig de Can Fanga, alerten de la degradació d’aquest lloc. “És una pena. És un espai històricqueestà abandonat”,eslamenta en Jaume, veí del barri acompanyat del seu gos. “Caldria dignificar aquest
L inst · ió en sev mà im esp endor en un fotogr fi de prin i pis de seg e dret de im tge, e m mès quios modernist ; fons, font entenàri , r t n d
espai. No hi ha bancs ni res. Podria convertir-se en una de les portes d’accés al parc del Guinardó”, afegeix l’Oriol, habitual d’aquesta plaça per fer exercici. Encara recorda com de freqüentatat estava aquest lloc quan el quiosc funcionava com a restaurant. “Hi Venia molta gent i estava ple de taules. Donava molta vida al barri”, rememora.
Els plans municipals passen per restaurar els elements patrimonials i donar-los una nova vida. La intenció és que el quiosc torni a obrir per tornar a servir begudes i “reactivar” l’àrea com a berenador, i l’antiga planta d’embotellament s’adequarà per a banys públics. Fonts municipals preveuen que les obres de rehabilitació, amb un pressupost d’una mica més de mig milió, comencin a l’octubre.
Després de la restauració, es reurbanitzarà la plaça. El districte d’Horta-Guinardó estima que aquestes feines es començaran a la primavera del 2023 perquè acabin a finals d’any o a principis del 2024. Es tracta d’una llarga reivindicació veïnal, que acumula anys de retard. La reurbanització ja es preveia per a finals del 2017 i el passat mandat es va ajornar a causa de problemes d’expropiació dels terrenys, formats per tres parcel·les amb propietaris diferents. A més de millorar-se la il·luminació i plantar més arbres, s’instal·laran taules, jocs infantils i pistes de petanca. ●
L’Ajuntament arreglarà la plaça on s’ubica l’edificació i hi habilitarà un berenador