Ordinadors per antonomàsia

Quan van aparèixer els primers telèfons mòbils, a la redacció vam constatar un problema a l’hora de titular les informacions: la seqüència d’aquestes dues paraules, “telèfon mòbil”, s’enduia un bon tros de l’espai destinat al títol i dificultava ferhi una frase entenedora per a la notícia. Era l’últim decenni del segle XX i encara faltaven uns quants anys perquè aquests aparells, que han esdevingut imprescindibles i omnipresents, perdessin la primera part del sintagma i passessin a dir-se només mòbils, fent de l’adjectiu un substantiu.

Recordo les dificultats per titular una notícia de portada, on es va optar per fer servir, en cursiva i amb minúscula, la marca que aleshores era la més popular del sector: Motorola. El títol començava així: “Los motorolas...”. La solució ortotipogràfica volia donar a entendre que es parlava d’un genèric, no només dels que eren d’aquella marca. Aquesta marca va deixar de ser de referència i aleshores vam flirtejar un temps amb la possibilitat d’anomenar-los cel·lulars, com feien en anglès i com es va acabar assentant en l’espanyol americà.

Però a aquesta banda de l’oceà, ni en català ni en castellà cel ·lular va trobar el camí fressat i es va acabar imposant l’opció mòbil. Llavors, qui va haver de recórrer al sintagma adjectiu va ser el mòbil d’un crim, que poques vegades trobarem ara, fora de context i en primera referència, sense la seqüència afegida “d’un crim”.

Tot aquest fenomen, que ja és antic, d’alguna manera es reprodueix ara amb les computadores. Després d’aquelles primerenques IBM, va aparèixer la computadora d’ús personal, personal computer (PC), que, per influència del francès, es va passar a anomenar ordinador. Aleshores es va inventar el que es podia transportar d’una banda a l’altra, l’ordinador portàtil, aprofitant les dues cares de la placa base. Com que pesaven tant, a l’avantatge de la mobilitat s’hi afegia l’estalvi de la sessió de pesos al gimnàs.

Més endavant, aquest adjectiu es va passar a fer servir com a substantiu: un portàtil. Però en aquest cas encara hi ha hagut un pas més, perquè com que la majoria dels ordinadors actuals són així, els que han hagut de recórrer a l’adjectiu han estat els fixos. Haver arribat els primers no els ha servit de res, perquè els fills han acabat matant els pares. Els primers ordinadors no havien necessitat cap especificació. Ara, en canvi, com que estan en retrocés, quan els parlants s’hi refereixen, cal afegir-hi el sintagma “de sobretaula”.

El funcionament de les paraules per antonomàsia també canvia segons els progressos científics i tecnològics. Tot avança amb molta rapidesa.

Com que els primers portàtils pesaven tant, s’hi afegia l’estalvi de la sessió de pesos al gimnàs