La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pa us farà feliços
Un& teràpi& integr&l
Autori& i dir.: C. Clemente i M. Angelet Intèrprets: Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma, Andrea Ros
Lloc i d&t&: La Villarroel (01/VI/2022)
Pastar, reposar i enfornar. Els tres actes d’Una teràpia integral de Cristina Clemente i Marc Angelet. Coautors i codirectors d’un text que aspira a posar rialles i una mica de drama a la necessitat, real o induïda, de creure en alguna cosa. El que sigui. La fe com a últim remei al bon existir. Arran d’escenari, l’espectador es queda amb una derivada molt més terrenal: la felicitat com a negoci. L’imperi comercial del coach i les teràpies alternatives. Els nous quincallers que es beneficien de l’últim opi aspiracional del primer món: ser feliços.
Un text amb dues possibles parts. La primera se sustenta en tres personatges sotmesos a la particular metodologia d’autoconeixement d’un forner dedicat a fer de guru. La comèdia que genera la convivència forçada de desconeguts antagònics. El drama de passar per les seves respectives crisis i catarsi, amb un cíclic procés d’escepticisme, epifania i tornada a la cleda dels convençuts. Fins aquí les intencions de l’obra es perceben fugisseres.
Mentre el públic decideix de què va la funció, el valor refugi són tres intèrprets que es mouen amb gran facilitat entre els dos gèneres: Àngels Gonyalons exhibint-se com a actriu totterreny (que bona trencant la cuirassa de les emocions); Andrea Ros lluitant amb un personatge en aparença fora d’ona; Abel Folk recreant-se amb l’estereotip de guru mediàtic, i, per descomptat, Roger Coma acaparant rialles amb el comportament maldestre d’un nen gran.
I quan el públic es conforma, mentre riu, que Una teràpia integral sigui només un treballat entreteniment arriba la segona part al rescat.
Una successió de girs situen l’obra en el cinisme imbatible. L’estructura està més exposada que a Lapònia, però funciona i el públic s’ho passa bé, pateix el just amb els personatges i es deixa sorprendre per l’inesperat. Després ja arriba la crítica amb la seva insidiosa lupa. ●