La Vanguardia (Català-1ª edició)
El codi dels samurais
Un empresari obre a Berlín un museu amb la seva col·lecció sobre la casta guerrera japonesa
Fascinat per l’aurèola dels samurais, l’empresari alemany Peter Janssen va comprar el 1985 una espasa en un mercat ambulant de Berlín. D’aquesta manera va començar una col·lecció sobre aquesta casta guerrera japonesa que comprèn ara gairebé 4.000 peces. un miler estan a l’abast del públic al nou Museu samurai de la capital d’Alemanya, inaugurat al maig.
Originalment soldats al servei de l’emperador i les famílies nobles, els samurais van ascendir fins a convertir-se en la classe dirigent del Japó en el segle Xii. “Als països occidentals se sol creure que els samurais només combatien i que la resta d’arts japoneses en són una cosa separada, però són una unitat; aquests homes també van generar cultura –explica Peter Janssen, de 72 anys, en una visita recent de la premsa estrangera al museu–. l’influx samurai en la cultura japonesa és similar al que va tenir la noblesa europea en la cultura d’Europa”.
Així doncs, el nou museu explora l’auge dels samurais com a elit guerrera, propietària d’un estricte codi d’honor i d’una cultura pròpia, que va influir decisivament en la forja de la cultura japonesa des del període Kofun, entorn de l’any 500, fins al període Meiji, en el segle XiX.
ubicat al carrer August número 68, no pas lluny de la cèlebre illa dels Museus, aquest nou equipament de caràcter privat exhibeix en una superfície expositiva de 1.500 metres quadrats un miler de peces. Hi ha 70 armadures, 200 cascos, 200 màscares, i 160 fulles d’espasa i accessoris, però també pintures, robes, xilografies, gravats en fusta, estris de te i escultures budistes. Quant a varietat, aquesta col·lecció, amb peces del segle Vi al XiX, és probablement excepcional fora del Japó i els Estats units, país on en el segle XiX ja hi van néixer col·leccions.
les armadures dels samurais, recorda Janssen, acostumen a ser de factura molt refinada. A diferència de l’armadura europea, la del samurai és una estructura complexa de peces de metall, cuir, seda i laca, tot això laboriosament treballat. En els segles XViii i XiX, una època de pau, l’armadura es va erigir com a símbol d’estatus, per la qual cosa al museu n’hi veiem algunes tan decorades amb materials preciosos i amb cascos tan adornats que difícilment haurien pogut utilitzar-se en el camp de batalla. “la presència dels jesuïtes va portar al Japó algunes influències artístiques cristianes i europees”, puntualitza Peter Janssen mentre assenyala una cuirassa d’inspiració espanyola.
una peça singular del museu és un escenari de teatre nō, un tipus
“A Occident es creu que aquests homes només combatien, però també van crear cultura”, diu Janssen
de teatre clàssic japonès de finals del segle XiV, amb actors emmascarats –solien ser els mateixos samurais, que actuaven per a altres samurais i assumien també els rols femenins– que executen moviments convertits en rituals, amb acompanyament musical. sobre aquest escenari, realitzat per al museu per fusters al Japó, es projecten funcions teatrals gravades expressament.
A les sales, els objectes històrics de la col·lecció coexisteixen amb tecnologia de realitat virtual per narrar l’univers samurai. “Els discursos de cultura popular continuen amb pel·lícules clàssiques sobre samurais i punts de connexió amb desenvolupaments actuals de la cultura japonesa com el manga en els còmics o l’anime en dibuixos animats”, assenyala el director del centre, Alexander Jöchl.
“Vaig començar comprant l’espasa perquè de jove havia practicat karate i tenia amics japonesos”, explica sobre la seva passió nipona Peter Janssen, que va fer la seva fortuna com a empresari en immobles i residències de gent gran, i la segona compra rellevant va ser una armadura “per decorar una cantonada del despatx”. Des del 2017 s’exhibien algunes peces de la seva col·lecció en un edifici als afores de Berlín, fins que aquest maig s’ha creat el Museu samurai al centre de la ciutat. ●