Un model planetari

dents en diverses ciutats dels Estats Units. “Venim només per en Rafa”, va explicar en Ian. “L’he vist jugar a Austràlia, a Wimbledon i al US Open”, va agregar. El viatge a París i les entrades li van suposar “almenys 5.000 euros”, que va donar per ben fets servir. La seva col·lega Maria va desgranar els motius del seu amor pel mallorquí: “És un jugador amb molta passió i, alhora, humil. Controla les seves emocions. No ha trencat mai una raqueta. He, he”.

La humilitat és, sens dubte, la qualitat que més s’aprecia en Nadal, potser per sobre de les seves prestacions com a tennista. “Què em fascina de Nadal? El jugador i l’home”, va resumir la Brigitte, una secretària de Grenoble que va rebre l’entrada a la final com a regal d’aniversari.

“En Rafa és la combinació de la gentilesa, la humilitat i un talent sense parió –va opinar la Valerie, una advocada vinguda de Nova York només per a l’ocasió–. És el més gran de tots els temps”. “Els nord-americans estimem la gent que treballa de valent”, va intervenir en Christopher, el marit. “I continua vivint i pagant els impostos a Espanya, no com d’altres”, va postil·lar Víctor Hugo, metge porto-riqueny establert a Miami.

A en Peer, un jove d’Amsterdam, el que més l’impressiona de Nadal és “la seva lleialtat a la gent” i la seva prodigiosa capacitat per sobreposar-se: “Si va al darrere del marcador, entra en combustió. És llavors quan es veu el veritable Nadal, la seva màgia”.

La Joselyne i la Vennis, mestresses de casa xineses, van volar des de Hong Kong per assistir al torneig. En primer lloc, per veure Nadal. “És un model de conducta al món sencer, sobretot per als nens”, va destacar la Joselyne.

Nadal rendeix fins i tot els incondicionals de Djokovic, com en Dragan, un dentista serbi que viu a Suïssa. No amagava la decepció per l’eliminació del seu ídol a quarts. “És veritat que en Novak no cau tan simpàtic, però crec que en part és per motius polítics, perquè és serbi”, va afirmar en Dragan. A la final, el seu cor estava amb Nadal. “M’hi sento més pròxim, per mentalitat, per idiosincràsia, que amb el noruec”, va raonar. Molts interlocutors van confessar ser a París per por que Nadal es retiri aviat. Volien esgotar el plaer de veure’l jugar i retreli homenatge. Per això, quan, després de rebre el trofeu, va dir que la victòria li donava energia per “continuar lluitant”, l’estadi va ser un clam. Era el missatge més desitjat. ●

Quan Nadal diu que el triomf li dona energia per seguir, l’estadi és un clam