La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un punt per a l’oblit
Un gol d’Iñigo Martínez l’últim minut dona l’empat a Espanya contra la República Txeca en una de les pitjors actuacions de l’era Luis Enrique
Competir és mantenir-se amb vida fins i tot en els mals moments. I això va fer Espanya a Praga, on va completar un dels partits més foscos de l’etapa Luis Enrique, però on també va ser capaç de rescatar un punt a última hora i mantenir gairebé intactes les seves opcions d’arribar a la final four de la Nations League malgrat sumar només dos punts en dues jornades.
Va començar la nit amb aires de malson per a Espanya, estranyament irreconeixible. Als quinze segons, la República Txeca ja havia forçat el primer córner. I abans dels quatre minuts, Kuchta havia guanyat l’esquena a la defensa espanyola i havia regalat el primer gol a Pesek. El VAR va confirmar que Carvajal trencava el fora de joc i a Praga començava la festa.
Atesa l’acumulació de partits havia optat Luis Enrique per fer fins a vuit canvis al seu equip respecte al partit de Portugal, una aposta que no li va sortir gens bé contra una Txèquia que preferia esperar tancada en el seu camp, seleccionant molt bé els moments per anar a pressionar. Gavi va ser un dels pocs que va repetir l’onze i va tornar a ser el més incisiu. Sembla que la seva gana per menjar-se el món és interminable i els seus entrenadors ho agraeixen. Però amb la fe del blaugrana no era suficient per trobar el botó de la llum. Espanya amassava la pilota amb insultant superioritat, però era un domini completament estèril. No arribava a entreveure la porteria txeca de cap manera. Vaclik no va haver de parar una sola pilota en tota la primera part, amb prou feines inquietada per les rematades desviades de Sarabia i Eric Garcia sobre la mitja hora de joc. Quin bagatge més pobre.
No funcionava res a Espanya. No hi havia pressió ni recuperacions, i amb la pilota la falta de fluïdesa en la circulació era alarmant. Eren, sens dubte, els pitjors minuts de futbol de l’era Luis Enrique, que no parava de consultar amb els seus ajudants i apuntar correccions en una llibreta. Però quan agonitzava la primera meitat, Gavi es va inventar l’empat amb l’esquerra per donar aire a la roja i superar Ansu Fati, fora de la convocatòria ahir, per set dies com a golejador més precoç en la història de la selecció.
El sorprenent i immerescut empat no va ennuvolar Luis Enrique, que va posar Ferran Torres
Gavi, el millor amb Asensio, va firmar l’empat i supera Ansu Fati com el golejador més precoç
d’inici en la segona meitat i poc després va apostar per un triple canvi. El blaugrana va estar més fi que dijous i va provar Vaclik de taló però va ser l’entrada d’Asensio la que de debò es va convertir en oxigen pur per a Espanya, negat l’1-2 pel pal a la primera acció del madridista, que va agafar descaradament el relleu de Gavi com a puntal d’Espanya.
Semblaven els de Luis Enrique haver desxifrat per fi el partit i es dibuixava un escenari més reconeixible. Txèquia ho notava i enduria la contesa, sense embuts a l’hora de donar puntades de peu. Però si Espanya havia igualat quan no ho mereixia, també els locals van ser capaços de veure porta quan havien desaparegut del camp. Això sí, no tot el mèrit va ser seu, perquè la preciosa vaselina de Kuchta hagués estat impossible sense l’error colossal d’Eric Garcia, que continua deixant dubtes.
Malgrat el cop, no va perdre la fe el combinat nacional, que va trobar el premi a l’últim minut. La centrada d’Asensio la va rematar com va poder Iñigo Martínez amb el cap, topant primer amb el travesser i després trobant el gol. L’empat es va convertir en un mal menor per a Espanya, que ara viatjarà a Suïssa a la recerca de la seva primera victòria en aquesta Nations. ●