La Vanguardia (Català-1ª edició)
De color verd-i-negre
Un Joventut sublim assalta el Palau i recupera l’avantatge de camp a les semifinals de la Lliga Endesa contra un Barça obligat ara a guanyar a Badalona
Vuit anys després, el Joventut va tornar a imposar-se al Palau Blaugrana. Una sequera que podria convidar a pensar que el triomf verd-i-negre d’ahir contra el Barça va ser poc més que un miracle i del més inesperat. Però no hi ha res més lluny de la realitat. Ni per una part ni per l’altra. Començant pel bàndol guanyador, la Penya ha donat prou mostres aquesta temporada que és capaç de competir a un nivell altíssim, i només la seva irregularitat li ha impedit d’arribar a més cotes a la Copa i a Europa. I per la part perdedora, no és la primera vegada que l’equip de Jasikevicius ensopega amb aquesta pedra. Ni la segona. Tot l’any que està patint desconnexions en ple partit i algunes són letals. Va passar a la final four de Belgrad, on no va tenir marge per corregir-se, i també ara en els playoffs de la Lliga Endesa, en què encara té capacitat per sobreviure.
Amb l’1-1 en el global d’aquesta semifinal, la sèrie es trasllada ara a l’Olímpic de Badalona, on el campió està obligat a guanyar un dels dos pròxims partits si no vol quedarse fora de la final. “Serà una festa, però m’agradaria que el pavelló es convertís en un infern”, somiava despert Carles Duran després de la victòria, amb què va recuperar l’avantatge de camp. Tot i que l’alegria no va ser completa a les files verd-i-negres perquè a l’últim minut del partit, Andrés Feliz, un dels seus principals arguments ofensius i brillant en el Palau, es va torçar el turmell i va abandonar el parquet en braços dels seus companys.
El Barça va començar manant al marcador, però era un domini una mica enganyós. Les sensacions a la pista no eren bones per als blaugrana, que vivien del talent individual contra una Penya molt ficada en el partit i competint molt millor que divendres. Tot i que Calathes va estirar l’avantatge fins al 35-28 (m14) no feia la sensació que el Barça pogués trencar el partit. Tan rocós es va mostrar l’equip visitant que, rascant a poc a poc, va ser capaç fins i tot d’anarse’n al descans al davant. Llavors, la tasca de l’exblaugrana Tomic a la pintura ja estava sent per emmarcar, magnífica l’exhibició del croat a la seva antiga casa.
“No hem fet el nostre millor bàsquet, hem intentat millorar la defensa al descans, però no ho hem aconseguit”, explicava Jasikevicius al final. En efecte, el tercer quart va tornar a ser nefast per als interessos blaugrana contra un Joventut que durant uns minuts es va convertir en un vendaval. Parra s’ho passava d’allò més bé dirigint l’exhibició, que va arribar fins al 55-70, ja a l’últim acte. El Barça va intentar treure una mica d’orgull, però tenia davant un rival massa concentrat que va avortar tots els seus intents i el va citar dimecres a Badalona per a un derbi d’alta volada. Com els d’abans. ●
Tomic va fer tot un recital a la pintura contra un conjunt blaugrana que va patir una altra desconnexió letal