La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Educació progressista és exigir sobretot als estudiants pobres”
Edat? Continuo en actiu. Soc matemàtic amb els peus a terra: estadístic. L’exigència genera excel·lència i l’educativa frena la desigualtat: ajuda els pobres. No deixeu a ningú enrere: exigiu a tots amb reforç per als que ho necessiten. Aprovar a tots és suspendre a tothom. Col·laboro amb la Fundació “la Caixa”
Com va aconseguir que Portugal ascendís 44 llocs en els test d’educació Pisa? Per començar, vam haver de reconèixer tots que el nostre sistema educatiu no funcionava. En què ho van percebre?
Abans de ser ministre, ja el 2002, ens vam adonar que en els test només hi havia dos països pitjors que Portugal: Iran i Islàndia.
Islàndia?
La seva educació no funcionava. En canvi, la de Finlàndia era excel·lent i tinc l’orgull de dir que durant el meu ministeri vam superar els finlandesos en resultats TIMSS.
Enhorabona!
Va ser un esforç de tots durant una dècada i els temps que em van tocar gestionar-ho van ser molt durs: era el 2011, Portugal, en crisi de deute, patia retallades de la troica.
I van millorar resultats en comptes de plorar les retallades? Encara més enhorabona!
Qualsevol societat que mesuri les seves capacitats, accepti les deficiències i es proposi de millorar-les unida, millorarà. Nosaltres, començant pels docents que s’hi van comprometre, vam decidir fer més amb menys.
Els resultats Pisa ens diuen tot sobre la qualitat de l’educació d’un país?
És la menys dolenta de les formes de mesurar la qualitat educativa i sense mesurar no es progressa.
No és vostè massa resultadista?
Soc matemàtic i estadístic i crec que si no mesurem els rendiments dels estudiants, no podrem millorar les seves capacitats.
Educar no és una mica més que avaluar?
Sense avaluar no es pot educar. Jo volia ajudar, sobretot, els estudiants més pobres; i això passava per exigir-los a ells el mateix que als millors, però donant-los, a més, el reforç pedagògic i el suport necessaris.
A qui vulguis ajudar, exigeix-li?
Els resultats van demostrar que quan exigeixes més a tots és quan els més pobres o en principi menys dotats se superen i rendeixen més. Després ho van demostrar les notes.
I la deshonra psicològica de suspendre?
La deshonra de debò és la ignorància. I en això certa esquerra s’està equivocant.
Cada cop es facilita més passar de curs?
El que cal fer és exigir igual a tots alhora que els reforces i ajudes per superar aquesta exigència. L’aposta mandrosa per la desigualtat